Sento la remor freda de la pluja
i després, el silenci negre
de la nit
que, nua, desperta fantasmes,
crea un món de dol
i ressegueix pentàgrams sèpies.
I quan l’alba esvaeixi la foscor,
acaronaré amb l’esguard els núvols,
i seré brisa o aroma floral
o sarment ressec de que la vinya es desprén,
o carxofa del Prat
o caliu de vesprada a la platja
o aurora boreal vora Kulusuk.
Seré falciot que al cel dansa
o esquirol o postal de tardor
o borinot que a les flors s’atansa.
Seré somni que fuig de la son,
seré reguitzell de lletres alades
que dibuixen amb llum mots
per bastir versos, jocs i cançons.
I així cada dia,
mentre ens confini entre quatre parets
aquest malson…
I.Barriel
Divuitè dia de confinament
1/4/2020
