Poema d’Isabel Barriel

Tinc muntanyes de regals,
capses tancades
i paquets amb grans llaçades.

Somio treure de dins
sorpreses molt apreciades,
sons, llums acolorides,
brises i nits enjogassades.
Visites a espais naturals,
lectures de sàvies paraules
i arguments insospitats,
lliçons ben estructurades,
passeigs pel món de l’art
de la mà d’autoritats assenyades.
Saltirons a caprici per teatres,
sales de concerts, cinemes
i monestirs i catedrals i temples
sublims de religions historiades.
Viatges a veure aurores boreals,
tastar gastronomies allunyades,
passejar per vestigis arqueològics
i descobrir vells costums encorats a l’oblit
o passadissos secrets a antics castells entre arbres i boires misterioses…

Isabel Barriel / Nov 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>