Ja no sortim al balcó
ni aplaudim per les façanes;
hi ha gent que ha perdut la por,
hi ha persones agosarades,
hi ha qui menysprea les precaucions,
hi ha qui subestima el risc,
hi ha qui viu en confusió.
Hi ha qui no vol sortir de casa,
hi ha qui presenta el síndrome de la cabana…
Hi ha reaccions variades,
hi ha respostes variopintes i extravagants,
hi ha una gamma extraordinària d’actuacions,
hi ha contextos socials
de delicada complexitat
i persones de cop distants.
Ambivalents davant el desconfinament,
sortim sense fer escarafalls,
contemplem la nova normalitat
amb pocs avions volant,
saludant-nos a distància
i lamentant la pobresa sobtada d’una població
per la crisi afectada…
Lluïm mascareta,
ens rentem las mans,
les mestres fan classes telemàtiques i presencials
i sospiten que desinfectaran
a diari taules, lavabos,
llibres i tot el material…
Ignorem què ha d’arribar,
sabem que passi el que passi,
volem caminar
amb la vista serena
i l’harmonia al pas
acomiadant la primavera
per rebre un estiu anunciat.
Posarem art a la vida,
llum, ritme, veu i poesia,
esquinçarem núvols grisos
i navegarem solvents nit i dia
sota el vent, la calma i la brisa.
Ja no sortim al balcó
ni aplaudim per les façanes…
I. Barriel
96è dia de confinament
1r dia fase 3 desconfinament
18/6/2020
