Us enviem el poema de felicitació nadalenc de part de la Isabel Barriel, la poetessa més propera a l’escola, amb la que tenim un especial vincle afectiu.
Rebre l’alè de l’hivern,
sentir la foscor,
sentir el fred a l’ambient,
sentir que els dies són teus,
sentir que els dies són breus
i que les nits no s’acaben…
Sentir que enguany
s’apropa un Nadal apagat,
sense fressa, amb parany,
amb alè de mascareta,
que arriba d’esma
embolicat
en diaris estampats
per la pesada pandèmia;
sentir només els estels,
sentir la lluentor del cel,
sentir què és inamovible
el desig que ens impel•leix
a sobrevolar blancs camps
mentre s’hi arrauleixen les penes al fons de cada barranc.
Sentir que cada ovella s’ha d’estar al seu corral.
Sentir que l’any va llençat
cap l’inevitable final.
Sentir que és imparable el desig de viure
a aquella parcel•la de temps
habitada per raigs infinits,
a recer dels mots
més inspirats, de les llums equilibrades i sublims d’un any que neix…
Resumint:
us desitjo un excel•lent Nadal i un immillorable 2021!
