Arribarà un dia
en que ens trobarem al carrer,
sortirem plegats a veure
la posta de sol o la vida
que pinta llum i penja estels.
Les nits seràn per tertúlies,
els diumenges per fer un arròs,
les portes per retrobar el sortir,
les botigues seràn obertes
i podrem anar a comprar coses
que no necessitem per res…
Caminarem sense mascareta
ni guants ni certificats,
conduirem a bodegues, vinyes i platges,
respirarem la brisa
i celebrarem veure el mar.
I. Barriel
Desè dia de confinament
24/3/2020
Quina il·lusió veure avui aquests dos poemes de la Isabel! Em porta records de quan va venir a classe i moltes ganes de tornar-hi! La poesia és necessària com l’alegria i l’esperança. Gràcies!!!