S’il•lumina el cel,
el dia avança,
no té parades ni estacions,
flueix i ens atansa
cap a una nit cau de jocs
dels estels en dansa.
Hores de goig
i corbes entramaliades,
hores que la vareta de fada
pot fer brillar com la plata
per treure-hi espurnes
com si d’un escenari es tractés
el dia gran de l’estrena.
Hores capritxoses
teixides amb ganxet d’àvia
i fil infinit de seda blanca,
hores assolellades
refugi de mandra i somnis,
hores virtuoses
entre vides de sants
i sublim poesia sacra,
hores per levitar,
hores per envernissar el món
amb pinzellades d’art
i tocs de ciència i saviesa,
hores que al cau del temps
creixeran i esdevindran joia,
hores d’existència somorta
a mig camí entre dubtes
i certes decisions abruptes.
Hores de calma,
hores d’alarma,
hores de sal, vi i pebre,
hores de lleu passar,
de serè desfici
hores per arraulir-te
sota els rosats i els malves
quan el vespre t’aclapara,
i, al final, descansar.
O continuar el camí
per la carena més alta,
i cercar allà l’encís
que el viure ens regala.
S’il•lumina el cel,
el dia avança.
I. Barriel
46è dia de confinament
29/4/2020
