En una societat cada vegada més multicultural, l’aprenentatge de llengües estrangeres és una part important de la formació bàsica de l’alumnat. Saber parlar llengües és saber entendre els altres i fer-se entendre: la competència d’interactuar amb els altres és la base per al desenvolupament lingüístic.
Metodologia a Infantil
Els xiquets són molt receptius, molt curiosos, estan molt motivats i són capaços de reproduir sons nous de manera espontània i acurada. Els agradar participar i ser físicament actius dins l’aula. Per això el treball de la llengua anglesa es fa tenint en compte tots aquests aspectes. Són classes molt actives, on els xiquets estan sempre participant i on procurem mantenir-los l’atenció amb activitats motivadores.
L’adquisició d’una llengua estrangera comporta un acostament afectiu i vivencial a les seves formes culturals. Amb aquestes vivències es produeix una adquisició contextualitzada del llenguatge. Les cançons, les cantarelles, les dramatitzacions i els jocs són un bon recurs per ajudar també al desenvolupament psicomotriu, al coneixement i al domini del seu propi cos, al desenvolupament intel·lectual i al perfeccionament de l’instrument lingüístic.
La metodologia emprada per a l’ensenyament aprenentatge de les llengües estrangeres en les edats primerenques no ha de diferir de la didàctica de l’Educació Infantil i, en termes generals, han de reunir les característiques següents:
o Que afavoreixi una dinàmica de comunicació en llengua estrangera utilitzant tota mena de recursos extralingüístics.
o Que afavoreixi una intensa activitat de l’infant. La manipulació i l’experimentació han de ser presents a la classe d’idioma.
o Que recolzi en la funcionalitat dels aprenentatges. La llengua no és una finalitat sinó un vehicle per jugar, cantar, divertir-se, expressar desitjos, necessitats…
És molt important que l’organització de l’aula i de les rutines de classe serveixin perquè els alumnes incorporin uns hàbits comunicatius i de treball. El llenguatge és el principal vehicle per afavorir la formació d’hàbits i rutines. A la vida quotidiana de l’aula és indispensable la utilització del llenguatge des d’un punt de vista social per una banda (saludar, donar les gràcies…) i per l’altra per expressar les necessitats més immediates dels infants (demanar, preguntar…).
La vida de l’aula comporta també un seguit de rituals que demanen d’utilitzar la llengua d’una manera funcional, com ara el passar llista, mirar quin temps fa, etc. Així la mestra d’anglès incorpora este ritual i realitza les rutines de l’aula en llengua anglesa per promoure la presa de contacte amb aquesta segona llengua.
Un espai propi: l’aula de Llengües estrangeres
Disposar d’una aula de llengües estrangeres en un centre implica tot un seguit d’avantatges, dels quals es poden destacar els següents:
o La ubicació permanent dels aparells audiovisuals destinats a l’aprenentatge de la llengua estrangera: retroprojector, ordinadors, etc.
o La ubicació permanent de material de suport: pòsters, jocs, cintes d’àudio, cintes de vídeo, etc.
o La facilitat d’accés a tot el material tant per part del mestre/a com dels alumnes.
o L’ambientació exclusiva en la llengua d’aprenentatge que faciliti l’associació espai-llengua per part dels alumnes.
