HISTÒRIA DE L’ESCOLA MARIA GARCIA CABANES
“El petit Joan Arasa Rodríguez va aprendre a llegir i escriure gràcies a Mossèn Josep Sunyé, titular de la Parròquia de l’Aldea des de 1878 fins al 1898.”
Aquest fet relatat per Mossèn Alfonso Monfort ens permet constatar que a finals del segle XIX no hi havia encara escola a l’Aldea.
La primera referència a una escola data de principis del segle XX i ens l’aporta la senyoreta Mª Teresa Bartual Figueras que basant-se en els records de la seva mare, la senyora Figueras Vidal, escriu un article a la revista del 25è aniversari de l’escola titulat “Retalls de la vida de donya Mª Garcia Cabanes” on subratlla el següent:
“La senyora Mª Garcia Cabanes, “donya Maria” per a la gent de l’Aldea, va néixer a La Galera a finals del segle XIX. Fou una dona estimada, respectada i molt alegre, malgrat que l’ombra del dolor i la mort la va acompanyar des de ben petita. Als 4 anys va perdre els seus pares i va anar a viure amb el seu padrí, un important notari de Reus de principis de segle. Fou aquest senyor qui la va criar, donar estudis i encarrilar el seu futur, però també qui posà entrebancs al seu amor, Pepet, un jove carter de Reus. Amb 18 anys visqueren un amor prohibit ja que el seu padrí no aprovava ni desitjava aquesta relació. Desobeint la seva voluntat van decidir casar-se i a principis del segle XX es van traslladar a l’Aldea, ella com a mestra i ell com a agutzil.
Van tenir dos fills: Eduardo i Pepito i la seva vida transcorregué tranquil·la a l’Aldea fins que arribà la guerra civil. En poc temps va perdre els seus fills i poc més tard al seu marit. Sola amb 45 anys va continuar vivint a l’Aldea, allí tenia bones amigues (Teresa la del Vinader, Pasquala i Enriqueta del Manet i Teresina la Figues) que l’estimaven i la integraven en els seus àmbits familiars, on compartia el seu temps, la seva tristesa i el seu art de mestra. El seu magisteri fou sever, la disciplina impregnava la seva aula, tasca difícil d’una mestra per a molts de nens, més de 100. Durant anys va vetllar per la formació de moltes generacions d’aldeans, els quals li deuen els principis i la base de la seva formació acadèmica. Va morir molt velleta, més de 90 anys, passant els seus últims dies a La Galera, el poble que la va veure néixer.”
El document gràfic més antic que hem pogut localitzar a l’Aldea ens porta a l’any 1925, es tracta d’una fotografia d’uns 95 alumnes i la seva mestra donya Maria Garcia Cabanes.
La Guerra Civil, 1936-1939, amb la seva brutalitat, va esborrar qualsevol tipus de documentació.
Amb data 7 de febrer de 1944, trobem al “Cuaderno de Informes de Visitas de Inspección” una acta on consta que per OM del 2/06/1943 va ser creada “La Escuela Nacional Unitaria de Niños nº 2” para el Caserío de la Estación de la Aldea, signada per l’inspector Andrés Castillón. A la mateixa acta explica que aquesta Escuela s’ha ubicat al Caserío de l’Hostal dels Alls, perquè no s’ha trobat lloc adient al Caserío de la Estación essent dirigida en aquell temps per don Santiago Miranda González.
Una altra “Visita Ordinaria” amb data 5 de desembre de 1946 recull la següent acta: “La Escuela Nacional Unitaria de Niños de Aldea Estación sigue funcionando fuera de su lugar propio en el próximo barrio de l’Hostal dels Alls, pese a todas las gestiones realizadas para situarla donde fue creada”.
Amb data 2 de desembre de 1947, el mateix inspector fa constar que s’ha trobat un local adient al Caserío de la Estación i textualment diu: “Agradablemente nos ha impresionado poder visitar en su propia localidad de Aldea Estación, la Escuela Unitaria de Niños que para este barrio fue creada el año 1943”. El mestre que consta en aquell moment és don Juan Armengol Domingo.
Un altre document gràfic trobat ens mostra a donya Guillermina (parvulista) i donya Teresa amb un grup d’alumnes el curs 1949-1950.
Seguint el “Cuaderno de Visitas” l’any 1956 hi ha una matrícula de 80 alumnes i un 80% d’assistència.
L’any 1959 hi ha una davallada de matrícula passant a 44 alumnes degut, segons el Cuaderno, a: “Laméntase la Inspección al tener que hacer constar en esta visita a la Escuela de Niños Aldea Estación (Tortosa) el lamentable estado del local, no desconocido por el Ayuntamiento de Tortosa, con un techo ya apuntalado y señales nuevas de peligro de hundimiento que no han sido salvadas. Muchos padres han llegado a dar de baja a sus hijos de la escuela por miedo a una desgracia hasta el punto de quedar reducida la matrícula a un 50 %”.
Durant aquest període consta com a responsable i més tard director don Juan Armengol que tutela la classe dels nois; donya Pepita Celma, la de noies i donya Guillermina Celma, parvulista.
El curs 1967-1968 el centre s’anomenava “Agrupación escolar mixta de l’Aldea”. Estava formada per una unitat de preescolar i quatre unitats de primària. La població escolar estava escampada per tot el poble en quatre aules i diversos magatzems sense cap tipus de garantia sanitària o de salubritat, sense material pedagògic, sense llocs adients on poder desenvolupar les classes, amb dificultats evidents per part de la direcció del centre per comunicar-se o coordinar el professorat. En aquestes condicions l’absentisme era normal, sobretot en època de recollida d’avellanes, olives, raïm…
El claustre durant el curs 1967-1968 estava format per:
- Director: Juan Armengol Domingo
- Subdirectora: Mª Josefa Fernández Salanueva
- Secretari: Francisco Sánchez Latre
- Vocals: Francisca Bayerri Samper i Mª Luisa González Fumadó.
L’1 d’abril de 1970 deixa la direcció Juan Armengol i és nomenada directora Francesca Bayerri Samper constant al seu claustre 7 mestres.
El curs 1972-1973 s’adjudiquen dues unitats més passant a un total de nou. I hi ha canvi de direcció essent nomenat Francisco Javier Sánchez Latre.
El curs 1974-1975 el claustre estava format per:
- Director: Francisco Javier Sánchez Latre
- Secretària: Mª Luísa González Fumadó
- Vocals: Emília Casanova Escribà, Mª Dolores Albacar Vallès, Mª José Benet Monclús, Montserrat Benito Saragossa, Juan Armengol Domingo, Joan Curto Altadill, Enrique Sebastià Sabaté, Mª José Benet Monclús.
El curs 1976-1977 passa a ser “col·legi públic”, això dóna molts avantatges ja que es poden lliurar certificats de Graduat Escolar; tot i això l’escola encara estava repartida en cinc llocs diferents.
A l’octubre de 1978, consultat el claustre i l’APA, s’acorda posar el nom de “Maria Garcia Cabanes” a la que seria la nova escola.
En aquest període, concretament entre els cursos 1978-1980, entren a formar part del claustre de l’escola Mª Carmen Blanch Pigén, Rosa Gas Estrada, Immaculada Freissinier Pitarg, Mª José Andrés Cantarero i Joaquín Arasa Cid, mestres que han estat al centre durant gairebé tota la seva trajectòria professional.
El 9 de maig de l’any 1980 s’inaugura l’actual edifici de primària, amb totes les infraestructures que mancaven als altres llocs, però sense les aules de preescolar. Això porta la comunitat educativa a endegar una lluita que dura 23 anys.
Durant el període 1981-1985 es fan les obres de l’antic pavelló, obra dirigida i finançada per l’APA.
A partir del curs 1983-1984 les innovacions a nivell pedagògic no deixen de succeir-se. Destaquen les següents com a més significatives:
1983-1984: s’inicia la normalització lingüística.
1989-1990: es crea una unitat d’educació especial.
1991-1992: premi Baldiri Reixach per un treball sobre la meteorologia al Baix Ebre.
1992-1993: es crea la tercera unitat de preescolar.
1994-1995: amb la LOGSE es crea una plaça d’educació física i una altra de música.
1995-1996: s’inicia la desaparició de l’EGB.
1998-1999: s’adjudica una plaça de reforç a preescolar.
1999-2000: s’inicia l’anglès al cicle inicial.
El curs 2003-2004 el somni de 23 anys es fa realitat, i el 9 d’octubre de 2004 s’inaugura el nou edifici d’educació infantil.
El curs 2004-2005 es celebra el 25è aniversari de l’escola.
El curs 2006-2007 hi ha un canvi de direcció, essent nomenat Joan Curto Altadill. S’inicia amb la incorporació de noves dotacions; l’aula d’acollida per a l’alumnat nouvingut, la biblioteca Punt Edu i l’aula de música TIC.
El curs 2007-2008 el centre rep el Baldiri Reixach: “Per distingir una escola plenament catalana pel que fa a la llengua i als continguts. El professorat mostra dinamisme i cohesió en l’aplicació de projectes i d’iniciatives pedagògiques diverses: l’ús actiu de la biblioteca, el blog de l’escola, l’agermanament virtual amb una escola anglesa i la dinamització de la classe de música, entre d’altres”. Aquest mateix curs s’inicien les classes de llengua anglesa a EI.
Malgrat tot això l’escola tenia una assignatura pendent: la creació d’un menjador escolar que permetés les famílies conciliar el seu horari laboral amb l’horari escolar. El 16 de març de 2007 es van iniciar les gestions a nivell d’Ajuntament, AMPA i equip directiu i el 26 d’octubre de 2007 s’inaugura.
El curs 2008-2009 entren en funcionament l’aula d’idiomes (que permet l’ús d’un mètode més modern i interactiu d’aprendre la llengua estrangera) i l’aula de plàstica.
Durant els cursos 2009-2011 es participa en el Projecte Comenius amb escoles de Polònia, Hongria, Holanda, Itàlia i Anglaterra.
El curs 2009-2010 s’inicia el Projecte de convivència i la digitalització de les aules amb la compra de dues pissarres digitals.
El curs 2010-2011 es celebra per primer cop la cursa solidària, amb la participació de tota la comunitat educativa.
El curs 2011-2012 hi ha un canvi de direcció, és nomenada Immaculada Freissinier Pitarch i s’inicia una renovació metodològica i pedagògica a l’escola.
2012-2013: s’inicia la participació en el Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en veu alta.
2014-2015: s’acaben de dotar totes les aules amb pissarres digitals.
2015-2016: hi ha un canvi de direcció, i és nomenada Lara Ferré Estorach.
