Tot està per fer i tot és possible

És curiós com hi ha persones que els dones un tronc, una tela i pintura i són capaces de fer filigranes, oi? Sense consigna prèvia, sense instruccions. Llavors, et pares a observar l’obra en sí i al·lucines de com la ment ha pogut imaginar, idear i crear aquella inventiva.

A l’escola tenim la gran sort de valorar els camins que fan els nostres alumnes per arribar a la descoberta, i és que “tot” es pot fer de moltes maneres i totes són vàlides si el procés ha estat enriquidor i ha comportat esforç i paciència. Vetllem perquè els infants desenvolupin l’habilitat de saber fer, investigar, manipular, idear… sense instruccions: Ho has de fer així o aixà. Que siguin capaços i capaces de discrepar i d’actuar sense pors, ja que l’error és vital per seguir avançant.

I aquesta reflexió és per mostrar-vos com des de l’espai científic així com també en els diferents moments del dia, oferim situacions en que tot està per fer i tot és possible.

Com diu en Fito: “El que em portarà al final, seran les meves passes.”