El divendres 24 de novembre vam fer una excursió a l’alzinar de la Pena. És un bosc molt ben conservat que es troba molt a prop del monestir de Poblet. Vam poder observar moltes espècies que no havíem vist a Can Pascol perquè aquest és un bosc molt més fresc, humit i ombrívol. Això permet que hi visquin plantes que necessiten aquestes condicions per a viure. L’alzina és l’arbre predominant i per això dóna nom al bosc. Però també vam veure-hi altres arbres com els aurons (auró negre, auró blanc o blada), els roures i fins i tot algun teix, un arbre molt antic, una veritable relíquia. Ah! i sobretot vam poder tastar les cireres de pastor o cireres d’arboç. Estaven boníssimes!
A mig camí vam trobar una carbonera reconstruïda. Vam saber com, en temps antics, feien carbó d’alzina gràcies a que la seva fusta es cremava amb una combustió molt lenta, amb poc oxigen. Al final s’obtenien una mena de troncs carbonitzats -no cendres- que podien fer-se servir per a moltes coses.
No vam tenir temps d’arribar fins al mirador però, tot i així, va ser una sortida fantàstica! El bosc a la tardor.
