L’Escola Dovella forma part de les escoles que a inicis dels anys 70 (del segle passat) es crea amb la intenció de ser unes escoles catalanes, democràtiques i de qualitat, i amb la voluntat d’esdevenir escoles públiques. Amb aquesta intenció l’escola s’integra al CEPEPC.
S’ubica en un antic edifici propietat inicialment d’una coneguda família benestant de la noblesa i que durant anys, gestionat per una congregació religiosa de monges, havia acollit un asil i un centre destinant a l’educació d’infants de famílies treballadores del barri del Clot. Aquest edifici és adquirit posteriorment (1989) per la Generalitat de Catalunya i reformat en profunditat el 1992. El final del franquisme, la recuperació de les institucions catalanes, l’aprovació de l’Estatut, el seu desplegament i la integració de l’escola a la xarxa del centres públics de Catalunya el 1989, són episodis que l’escola viu en primera línia participant activament per la consecució dels objectius inicials. En aquest trànsit, a les nostres activitats d’innovació (actualització pedagògica, formació permanent, participació en fòrums i trobades..), hi afegim les tasques de reorganització i adaptació a la nova realitat del centre derivada del canvi de titularitat, ja que l’escola passa d’estar organitzada com a cooperativa de treballadors a ser un centre d’ensenyament de gestió pública. Actualment és una escola d’una sola línia amb una ocupació màxima a cada grup. El catàleg de llocs de treball oscil·la entre les 14 i les 16 persones.
Situada en el barri del Clot-Camp de l’Arpa, el seu alumnat és un bon reflex de les característiques sociològiques i de la diversitat de famílies del barri. Així, comptem amb una majoria de famílies d’un nivell sòcio-econòmic mig, algunes famílies amb pares i mares amb formació universitària i feina qualificada, i una immigració amb una presència aproximada d’un 10%, que es tradueix en un percentatge equivalent d’alumnat nouvingut de fora el sistema educatiu català. Darrerament, els anys més durs de la crisi socioeconòmica han provocat alguns canvis, retorns i re agrupaments que sembla que han anat estabilitzant-se a poc a poc. Cal seguir pensant i cercant solucions per tal que totes les famílies i alumnat que continuen presentant quadres de precarietat econòmica els afecti el menys possible la seva educació, inclusió i creixement harmònic i complet.
Seguim mantenint la voluntat de millorar i innovar-nos, incorporant les noves aportacions que es fan des del camp de la recerca i reflexió pedagògica. Després d’anys de reflexió actualment ens definim pedagògicament amb el que anomenem Perspectiva Educativa dels Projectes de Treball. Una perspectiva oberta que contempla un acostament a la realitat complexa mitjançant el treball significatiu i integrant les diferents àrees del saber. Una perspectiva que té en l’acolliment de les identitats, el diàleg, l’aprenentatge compartit, el compromís, la implicació de tots… les eines bàsiques per al desenvolupament global i complet de les persones.
