Durant l’hora dels ambients, tenim una proposta especial que no segueix el format de lliure circulació habitual: és la psicomotricitat internivells. A diferència de les activitats habituals, on els infants poden moure’s lliurement per diferents espais, en aquesta sessió els nens i nenes han de romandre a la sala de psicomotricitat d’inici a fi.

Segons Bernard Aucouturier, creador de la psicomotricitat tal com la coneixem, la psicomotricitat ha de conduir del plaer de fer al plaer de pensar. Així, cada sessió segueix un recorregut que porta els infants des de l’acció (el joc motor) fins al pensament abstracte, a través de la representació d’allò viscut. Aquesta transició és fonamental per afavorir el desenvolupament físic, emocional i cognitiu dels infants.

A través del cos, els infants poden expressar allò que, sovint, no poden dir amb paraules. En la infantesa, el cos és el lloc on cristal·litzen molts aprenentatges emocionals que utilitzarem durant tota la vida: actituds posturals, bloquejos emocionals, formes de moure’ns i establir contacte, vivències doloroses o bé traumàtiques que han quedat registrades en forma de cuirassa, etc.

Per això, tornar al cos significa recuperar el potencial amb què naixem, permetent-nos viure amb més espontaneïtat i llibertat. Tal com diu Martínez (2017), “habitar el cos és viure la vida en una dimensió major”.

En aquestes sessions internivells oferim material especial, diferent del que troben a les sessions que fan amb el grup classe. Un dia troben caixes de cartró de diferents mides i formes, un altre teles, un altre només papers de diari… Material que fomenta l’exploració i la creativitat.

Així, en un primer moment apareix una gran pulsió, corredisses, crits, moviments bruscs…A mesura que la sessió avança, aquesta energia es va canalitzant cap a jocs més simbòlics (la casa, el castell, l’spiderman, el monstre…).

Finalment, els infants tenen l’oportunitat de representar allò viscut durant la sessió. La representació és un moment clau per prendre distància de les emocions viscudes i donar-los forma mitjançant materials plàstics. Això els permet plasmar l’experiència de manera simbòlica i reflexionar-hi de manera més profunda (Arnaiz, Rabadán, Vives, 2008).