CARTA TELEMÀTICA ALS REIS PREMIADA.
Ens ha arribat aquest comunicat de l’ajuntament de Lleida:
Us escrivim en relació al Concurs de Cartes Telemàtiques als Reis d’Orient d’enguany, organitzat per l’Ajuntament de Lleida, per comunicar-vos que la carta de l’alumna INÉS BERJADI ha estat guardonada amb un dels Accèssits, consistent en un val de 60€ en material informàtic lliurat per SEMIC.L’acte públic de lliurament de premis se celebrarà el dia 3 de febrer de 2015, a les 19.00h, al Saló de Plens, al Palau de la Paeria, presidit per l’Alcalde de Lleida.
Aqeulls que hi vulgueu assitir ens ho haurien de comunicar a l’escola.
La carta premiada:
Estimats companys d’orient,
aquest Nadal és diferent, molt diferent. Especialment per que durant aquests mesos hi han hagut atacs terroristes i moltes desgràcies al món.
M’agradaria que no es jutgés les persones per la seva religió, pel lloc d’on venen o pels costums que tenen. El meu padrí em deia que els amics es poden comptar amb els dits de les mans. El meu pare, el meu ídol, persona que em va donar la vida i persona que admiro amb tota la meva força, em diu que no s’ha de posar a totes les persones al mateix sac. El meu pare està malalt, i per això el cuido més que a mi mateixa i l’estimo amb tot el meu cor.
Aquest any els meus regals doneu-los als nens refugiats de Síria o als que no en poden tenir.
A les persones mentideres porteu-los una mica de honestedat.
A les desorientades doneu-los una brúixola, per que no perdin el nord, i trobin la felicitat..
Al lloc d’on són els meus pares, el Marroc, compartir és un costum i acollir les persones amb respecte és molt important. La majoria són bones persones
Aquests dies podríeu fer de periodistes i donar bones notícies dels països d’on veniu i de la bona gent que viu allà. Que mostreu al món les coses bones que tenim. Així sentiríem una versió diferent de les males notícies que es donen sempre.
Mireu, quan aneu passant pels llocs agafeu les males persones i fiqueu-les als vostres sacs, on hi guardeu el carbó.
Aquest Nadal sigueu més comprensius i bones persones que l’anterior, i si cada any ho fem així, tothom serà feliç! Amics del meu cor, us he de deixar, per que teniu molta feina. Hi ha tantes coses per demanar-vos que mai pararia d’escriure.
Un petó i una gran abraçada!
PD: Si no podeu amb tanta feina, truqueu-me i amb molt de gust us ajudaré Inés
