Hi havia una vegada un nen que es deia Guillem, tenia 11 anys i vivia a Lleida. Ja feia unts quants dies que es quedava a casa dels seus padrins perquè esperava una germaneta.
En Guillem s’ havia passat la major part de dies jugant a l’ ordenador a un joc que es deia Gota.io.
Un dia el seu padrí li va dir:
– Escolta Guillem ja n’hi ha prou de jugar. Vine que t’ensenyaré una cosa a veure si així ja no jugues tant.
– Que és el que em vols ensenyar?? Li va preguntar estranyat en Guillem.
– Ja ho veuràs. Li va respondre el padrí
El padrí va portar en Guillem a les golfes on hi havia un munt de capses i coses, i en va agafar una i li va dir:
– Mira això es la capsa dels meus tresors es a dir les meves joguines! Obre-la que segur que t’encantarà.
Dit això en Guillem la va obrir i va exclamar:
– Alaaaaa!! Que guai
– A que sí. Li respongué el padrí
Els dos junts van començar a treure joguines i una de les primeres va seu una baldufa de fusta.
– Que es això padrí?? va preguntar en Guillem estranyat.
– Això es la meva baldufa de quan era petit. Aquestes baldufes eren les millors de l’època. Cada tarda anàvem a fer-les xocar i la que durava més era la que guanyava. Veig que ara no en feu servir amb el divertides que són Li respongué el padrí.
– Ho puc provar??? Li pregunta en Guillem
– Es clar que sí !. Per això t’ he portat aquí! Li respongué el padrí
– Però com se fa?
– Mira, es fa així. Li va dir al Guillem amb una corda a la ma.
– Alaaa!! Va exclamar en Guillem.
– Ara et toca a tu. Li va dir el padrí col·locant-li la corda de la baldufa.
– Creus que em sortirà ?. Va preguntar en Guillem
– No sempre surt a la primera. Li respongué el padrí.
Així que, ben animat, en Guillem va tirar i ves per on li va sortir.
– Que guai! M’ha sortit!!
– Vinga que t’ensenyaré mes coses. Va dir en padrí furgant per la capsa.
– Mira. Va dir el padrí ensenyant-li una corda.
– Que es això ? …Una corda de saltar ?? Va preguntar en Guillem
– Sí, és la corda de saltar de la teva padrina, Ja deus saber com si juga. Va dir e padrí
– Si però ningú no hi juga mai. Diuen que es un joc de nenes.
– No diguis això home. Va que hi jugarem.
Així que en Guillem va anar descobrint jocs dels que tenien els seus padrins i també n’ hi havia alguns dels pares com el Risk.