La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (775 aC – 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d’Arbeca (les Garrigues). Construïda fa 2.800 anys, és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable,[1] i el seu valor històric i arqueològic la feren mereixedora de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1998.[2]
Va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents cincuanta anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. El jaciment patí nombroses evolucions constructives en el seu interior al llarg de la seva història.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants dels Vilars, com altres poblaments del voltant, van viure el procés d’iberització i van esdevenir el poble anomenat pels escriptors antics com els Ilergets.
La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d’Aixaragall, controlant l’aigua i les terres al·luvials. Les seves defenses suposen dues terceres parts de la seva extensió total comptant 5 metres de muralla, un camp frisó o chevaux-de-frise, i un doble fossat complex de més de 20 metres d’amplada que, a part de suposar una ajuda defensiva potent, es converteix en un excel·lent gestor de l’aigua per al pou cisterna interior[3][4]
Font: Viquiipèdia
