La psicomotricitat a l’etapa d’educació infantil és una pràctica educativa essencial que afavoreix el desenvolupament global dels infants a través del cos, el moviment i l’acció. Parteix de la idea que el cos és el primer mitjà de relació amb l’entorn i amb els altres, i que a través del moviment els nens i nenes construeixen aprenentatges significatius.

Les sessions de psicomotricitat es desenvolupen en un espai preparat amb materials diversos (matalassos, mòduls d’escuma, pilotes, cordes, teles, etc.) que conviden a l’exploració, el joc i la creativitat. Aquest entorn segur i estimulant permet als infants moure’s amb llibertat, experimentar i descobrir les seves possibilitats corporals.

La pràctica psicomotriu combina moments de joc lliure i espontani amb petites propostes guiades. A través d’aquestes experiències, els infants poden córrer, saltar, enfilar-se, arrossegar-se, construir, equilibrar-se o representar situacions imaginàries, desenvolupant tant les habilitats motrius com les emocionals i socials.

El paper de l’adult és el d’acompanyant i observador. L’educador o educadora crea el clima adequat, estableix límits clars i segurs, observa el joc dels infants i intervé només quan és necessari, donant valor a les seves accions i ajudant-los a prendre consciència del seu cos i de les seves emocions.

La psicomotricitat afavoreix:

• El desenvolupament de la coordinació, l’equilibri i el control corporal
• La construcció de la identitat i la seguretat personal
• L’expressió i la regulació de les emocions
• La relació amb els altres i el joc compartit
• La creativitat i la imaginació

En definitiva, la psicomotricitat a infantil és un espai privilegiat on els infants poden ser, expressar-se i créixer a través del cos i el moviment, construint una base sòlida per al seu desenvolupament integral.