MICROESPAIS

Els microespais de lliure circulació a l’etapa d’educació infantil són una proposta pedagògica que transforma l’aula en un entorn obert, flexible i estimulant, pensat per afavorir el desenvolupament integral dels infants a través del joc, l’exploració i la presa de decisions.

Aquests microespais consisteixen en la creació de diferents ambients o racons dins l’aula (o fins i tot entre diverses aules), cadascun amb una proposta concreta d’activitat: joc simbòlic, construccions, experimentació, llenguatge, expressió artística, motricitat fina, entre d’altres. Cada espai està dissenyat amb materials específics, accessibles i atractius, que conviden a l’acció i a la descoberta.

La característica principal és la lliure circulació: els infants poden escollir on anar, amb què jugar i amb qui compartir l’activitat, sempre dins d’uns límits i normes consensuades. Aquesta llibertat fomenta l’autonomia, la responsabilitat i la capacitat de prendre decisions, alhora que respecta els ritmes individuals de cada nen i nena.

El paper de l’adult en aquest context és el d’acompanyant i observador actiu. L’educador o educadora prepara els espais, proposa materials, observa els interessos dels infants i intervé de manera respectuosa quan cal, afavorint nous aprenentatges i relacions.

Els microespais també promouen:

• El desenvolupament de la creativitat i la imaginació
• La socialització i el treball cooperatiu
• L’aprenentatge significatiu a través de l’experiència
• La motivació i el gaudi per aprendre

En definitiva, els microespais de lliure circulació converteixen l’aula en un entorn viu i dinàmic, on els infants són protagonistes del seu propi aprenentatge i construeixen coneixement a partir de l’experiència, el joc i la interacció amb els altres.

AMBIENTS

Els ambients d’aprenentatge a l’etapa d’educació infantil són una proposta pedagògica que organitza l’espai escolar en diferents escenaris pensats per afavorir el desenvolupament global dels infants a través del joc, la investigació i l’experimentació.

Aquests ambients es dissenyen com espais temàtics amb identitat pròpia (com ara ambient de construcció, d’art, de llenguatge, de joc simbòlic, de ciència o de moviment), on els materials són variats, accessibles i pensats per provocar la curiositat i la participació activa dels infants. Cada ambient ofereix múltiples possibilitats d’acció i aprenentatge, adaptant-se als interessos i necessitats dels nens i nenes.

Una de les característiques clau dels ambients és que es treballen de manera multinivell. Això significa que dins d’un mateix espai conviuen infants amb diferents edats, ritmes i nivells de desenvolupament, i cadascun pot interactuar amb els materials segons les seves capacitats i interessos. Aquesta diversitat enriqueix l’aprenentatge, ja que afavoreix l’ajuda entre iguals, la cooperació i l’aprenentatge per imitació.

Els infants tenen un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge, ja que poden escollir l’ambient on volen anar i el tipus d’activitat que volen realitzar. Aquesta llibertat, sempre guiada per unes normes clares, potencia l’autonomia, la iniciativa i la responsabilitat.

El rol de l’adult és el de guia i acompanyant. L’educador o educadora observa, escolta i intervé de manera respectuosa, proposant reptes, fent preguntes i ajudant a ampliar els aprenentatges a partir de les experiències viscudes en cada ambient.

Els ambients d’aprenentatge afavoreixen:

• El respecte pels diferents ritmes evolutius (treball multinivell)
• L’aprenentatge significatiu i vivencial
• La creativitat i la iniciativa personal
• La interacció social i el treball cooperatiu
• El desenvolupament de l’autonomia

En definitiva, els ambients a infantil ofereixen un entorn ric, flexible i inclusiu, on cada infant pot créixer i aprendre des de les seves possibilitats, compartint experiències amb els altres i construint coneixement de manera activa i significativa.

PROJECTES A INFANTIL

El treball per projectes a l’etapa d’educació infantil és una metodologia que convida als infants a investigar, descobrir i construir coneixement de manera significativa. Quan es duu a terme un cop a la setmana seguint un tema concret, es crea un espai estructurat però alhora flexible, que permet aprofundir en un centre d’interès de manera progressiva.

El projecte s’inicia a partir d’un tema motivador (per exemple, els animals, l’espai, els transports o el cos humà), que pot sorgir de les inquietuds dels infants o ser proposat per l’equip docent. A partir d’aquí, es recullen idees prèvies, preguntes i curiositats dels nens i nenes, que esdevenen el punt de partida de la investigació.

Cada sessió setmanal es planteja amb activitats variades i vivencials: experiments, jocs, converses, contes, activitats plàstiques, recerca d’informació o petites sortides. Aquestes propostes permeten treballar de manera globalitzada diferents àrees d’aprenentatge (llenguatge, matemàtiques, coneixement de l’entorn, expressió artística, etc.), sempre connectades amb el tema del projecte.

El treball per projectes també es desenvolupa de manera multinivell, respectant els diferents ritmes i capacitats dels infants. Cada nen i nena pot participar segons les seves possibilitats, aportant idees, fent preguntes o explorant els materials de manera autònoma o amb ajuda.

El paper de l’adult és fonamental com a guia i facilitador del procés. L’educador o educadora acompanya, orienta la investigació, proposa nous reptes i ajuda a donar forma als aprenentatges, tot fomentant la curiositat i el pensament crític.

Aquesta metodologia afavoreix:

• L’aprenentatge significatiu i connectat amb la realitat
• La curiositat, la investigació i el pensament crític
• La participació activa dels infants
• El treball cooperatiu i el respecte per les idees dels altres
• El desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa

En definitiva, el treball per projectes un cop a la setmana permet crear un espai d’aprenentatge profund i motivador, on els infants esdevenen protagonistes del seu procés i construeixen coneixement a partir de l’experiència, la descoberta i el treball compartit.

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

El treball de la consciència fonològica a l’etapa d’educació infantil és fonamental per al desenvolupament del llenguatge i l’aprenentatge posterior de la lectura i l’escriptura. Es basa en la capacitat dels infants per identificar i manipular els sons de la llengua (paraules, síl·labes i fonemes) d’una manera lúdica i significativa.

A infantil, aquest treball es planteja a través de propostes properes, vivencials i motivadores, que parteixen del joc i de situacions quotidianes. L’objectiu és que els infants prenguin consciència dels sons de manera natural, sense necessitat d’activitats formals o repetitives.

Algunes de les propostes més habituals són:

• Jocs de rimes: a través de cançons, poemes o dites populars, els infants descobreixen paraules que sonen igual al final, afavorint la sensibilitat auditiva.
• Jocs de sons inicials: identificar paraules que comencen pel mateix so (per exemple, “m” de mama, mà, mar), sovint amb suport visual o objectes reals.
• Segmentació de paraules: picar de mans per separar síl·labes o comptar quants “trossos” té una paraula.
• Jocs d’escolta: reconèixer sons de l’entorn, discriminar paraules semblants o identificar paraules dins d’una frase.
• Capses de sons o paraules: classificar objectes o imatges segons el so inicial o final.
• Contes i titelles: utilitzar personatges que juguen amb els sons, inventen paraules o proposen reptes lingüístics.

El paper de l’adult és clau com a model lingüístic i guia del procés. L’educador o educadora crea situacions d’aprenentatge riques, acompanya amb preguntes, reforça els descobriments dels infants i afavoreix un clima de confiança on equivocar-se forma part de l’aprenentatge.

PSICOMOTRICITAT

La psicomotricitat a l’etapa d’educació infantil és una pràctica educativa essencial que afavoreix el desenvolupament global dels infants a través del cos, el moviment i l’acció. Parteix de la idea que el cos és el primer mitjà de relació amb l’entorn i amb els altres, i que a través del moviment els nens i nenes construeixen aprenentatges significatius.

Les sessions de psicomotricitat es desenvolupen en un espai preparat amb materials diversos (matalassos, mòduls d’escuma, pilotes, cordes, teles, etc.) que conviden a l’exploració, el joc i la creativitat. Aquest entorn segur i estimulant permet als infants moure’s amb llibertat, experimentar i descobrir les seves possibilitats corporals.

La pràctica psicomotriu combina moments de joc lliure i espontani amb petites propostes guiades. A través d’aquestes experiències, els infants poden córrer, saltar, enfilar-se, arrossegar-se, construir, equilibrar-se o representar situacions imaginàries, desenvolupant tant les habilitats motrius com les emocionals i socials.

El paper de l’adult és el d’acompanyant i observador. L’educador o educadora crea el clima adequat, estableix límits clars i segurs, observa el joc dels infants i intervé només quan és necessari, donant valor a les seves accions i ajudant-los a prendre consciència del seu cos i de les seves emocions.

La psicomotricitat afavoreix:

• El desenvolupament de la coordinació, l’equilibri i el control corporal
• La construcció de la identitat i la seguretat personal
• L’expressió i la regulació de les emocions
• La relació amb els altres i el joc compartit
• La creativitat i la imaginació

En definitiva, la psicomotricitat a infantil és un espai privilegiat on els infants poden ser, expressar-se i créixer a través del cos i el moviment, construint una base sòlida per al seu desenvolupament integral.

LLENGUA ANGLESA

L’aprenentatge de la llengua anglesa a l’etapa d’educació infantil es basa principalment en la comunicació oral, entenent que els infants aprenen una nova llengua de manera similar a com adquireixen la llengua materna: escoltant, imitant i interactuant en contextos significatius.

A infantil, l’anglès es presenta de forma natural, lúdica i vivencial, a través de situacions quotidianes i activitats motivadores. L’objectiu no és memoritzar vocabulari de manera aïllada, sinó familiaritzar-se amb els sons, el ritme i les estructures bàsiques de la llengua mitjançant l’ús real.

Les propostes es basen sobretot en:

• Cançons i rimes: que ajuden a interioritzar vocabulari i estructures de forma divertida i repetitiva.
• Contes i històries: que permeten comprendre el significat global a través del context, les imatges i la gestualitat.
• Jocs i dinàmiques: que impliquen moviment i participació activa (com jocs de consignes o de repetició).
• Rutines diàries: com saludar, passar llista, parlar del temps o recollir, utilitzant expressions senzilles en anglès.

El paper de l’adult és essencial com a model lingüístic. L’educador o educadora utilitza un llenguatge clar, repetitiu i acompanyat de gestos, imatges i suport visual, creant un entorn segur on els infants se senten còmodes per provar, equivocar-se i aprendre.

El treball de l’anglès a través de la comunicació oral afavoreix:

• La comprensió auditiva i la sensibilitat als sons de la llengua
• La confiança per expressar-se en una llengua estrangera
• La memòria i la capacitat d’imitació
• L’actitud positiva envers altres llengües i cultures
• El desenvolupament global del llenguatge

En definitiva, l’anglès a infantil es viu com una experiència rica i motivadora, on els infants aprenen a comunicar-se de manera espontània i natural, posant les bases per a futurs aprenentatges lingüístics.

A més, dintre de l’horari la mestra especialista d’anglès treballa de manera més intensiva amb l’alumnat amb el grup partit.

MÚSICA 

La música a l’etapa d’educació infantil és una eina educativa fonamental que contribueix al desenvolupament global dels infants d’una manera lúdica, emocional i significativa. A través de la música, els nens i nenes exploren sons, ritmes i melodies, alhora que expressen emocions i es relacionen amb els altres.

L’aprenentatge musical es basa en l’experiència directa i el joc, utilitzant propostes properes i motivadores que connecten amb els interessos dels infants. No es tracta només de cantar o escoltar, sinó de viure la música amb tot el cos.

Les activitats musicals a infantil inclouen:

• Cançons i danses: que ajuden a treballar el llenguatge, la memòria i la coordinació, tot afavorint la participació col·lectiva.
• Jocs de ritme: picar de mans, seguir pulsacions o utilitzar instruments senzills per interioritzar el tempo i la coordinació.
• Audicions: escoltar diferents tipus de música per desenvolupar l’atenció i la sensibilitat auditiva.
• Expressió corporal: moure’s lliurement o seguint consignes per interpretar la música amb el cos.
• Experimentació amb instruments: explorar sons amb instruments de petita percussió o materials quotidians.

El paper de l’adult és el de guia i model. L’educador o educadora crea un ambient acollidor, proposa activitats variades i acompanya els infants en la descoberta musical, fomentant la participació i el gaudi.

La música a infantil afavoreix:

• El desenvolupament del llenguatge i la memòria
• La coordinació i el sentit del ritme
• L’expressió emocional i corporal
• La creativitat i la imaginació
• La socialització i el treball en grup

En definitiva, la música a infantil és una experiència rica i estimulant que permet als infants aprendre, expressar-se i créixer a través del so, el moviment i l’emoció.

A més, dintre de l’horari el mestre especialista  treballa de manera més intensiva amb l’alumnat a l’aula de música.