Història

(Amb el nostre agraïment al Ton Solé per la informació facilitada)

Una mirada al passat de l’escola pública de Miralcamp.

A final del segle XIX, curs escolar 1896 – 1897, l’escola pública de Miralcamp estava situada a la Plaça Major, nº 8. Era un edifici de tres plantes,  a  la planta baixa hi havia dos carnisseries i al mig el forn de pa comunal. A La primera planta hi havia l’escola de  nenes i a la segona l’escola dels nens. L’accés era per unes escales que hi havia en un costat de l’edifici. Cada escola tenia una única sala per fer les classes. Els mestres eren Ramon Gomà Tribó i Maria Palanca Llombart.

L’augment del cens de nens i nenes en edat escolar (172 a l’any 1929) i el deteriorament de l’edifici obligaren a l’ajuntament a promoure la construcció d’una escola nova i al desembre de 1932  la Junta Local d’Instrucció aprovà incoar l’expedient per a la seva construcció, desprès d’escoltar els raonaments del Dr. García Teixidó, qui  defensava “… la necesidad imprescindible de crear otra escuela unitaria de cada sexo, por razón indiscutible del número de escolares de la población …”. Tot i els arguments del Doctor i l’acord de la Junta Local d’Instrucció la nova escola es feu esperar , dos anys més tard al 1934, es tornà a ratificar l’acord de l’anterior acta  i es comunicà a l’Ajuntament que era urgent iniciar els tràmits per fer l’escola nova, però no varen posar el fil a l’agulla fins l’any 1949. L’edifici estava en un estat ruïnós i posava en perill la integritat física dels que hi assistien.

Construcció  de l’escola actual.

A  l’any 1950 començaren els tràmits per construir   dues escoles unitàries en un sol edifici, una per nens i una per nenes.  L’arquitecte-director de l’obra va ser Llorenç de Vilallonga Casañes, arquitecte oficial del Ministerio de Educación Nacional,  i es construí en els terrenys del carrer Bòbila, on hi havia una bòbila petita, propietat de Dolors Jovells Culleré, veïna de Miralcamp.

El 15 de desembre del mateix any s’aprovà el plec de condicions de la subhasta per accedir a la construcció de les escoles, amb un preu de sortida de 233.380 pessetes i el 10 de març de l’any següent, desprès d’obrir  les pliques dels constructors que havien accedit a la subhasta es va concedir l’obra a Romualdo Pallás Vilamajó per l’import de 209.880 pessetes.

El pressupost fixat per l’arquitecte era de 315.000 pessetes i l’ajuntament va comptabilitzar com a ingressos per cobrir aquest pressupost la subvenció de 80.000 pessetes del Ministerio de Educación Nacional, les 200.000 de la Junta Local del Foment Agrícola, les 15.000 de la cambra d’agricultors, les 15.000 que hi posà l’Ajuntament i  les 5.000 que van cobrar als veïns del poble per mitjà de contribucions especials. Les obres es van acabar al 1954.