La docència sempre ha d’ésser reflexiva, qualsevol experiència ha de tenir uns fonaments teòrics, ha de portar a una pràctica educativa i a un recull posterior d’evidències, l’anàlisi de les quals ens portarà a la millora. El pedagog francès Célestin Freinet, l’any 1924, va introduir una impremta a la seva petita escola dels Alps, per poder donar una visibilitat als textos dels infants, en aquest cas textos d’escriptura lliure. Des d’aleshores han passat molts corrents pedagògics i l’escola s’ha anat transformant, però aquesta essència sempre ha impregnat els aprenentatges significatius. Aquests dies ens hem proposat donar visibilitat als textos que ha escrit l’alumnat de cicle mitjà. En aquesta situació de confinament, i tot i les diferències entre la societat del segle XX i la del segle XXI, hem canviat la impremta per l’editor de textos de l’ordinador i el diari en paper pel document online a la web de l’escola. En essència hem fet el mateix, donar visibilitat als treballs amb una finalitat comunicativa, acompanyant-los en l’escriptura i sempre amb un reforç positiu. D’aquesta forma els nens i les nenes s’han convertit en els principals protagonistes del seu propi aprenentatge. Tot seguit us compartim l’experiència.
Al final del segon trimestre, els nens i les nenes de cicle mitjà van escriure uns contes compartits, un a 3r i un a 4t. L’experiència, segons els autors i les autores, ha estat fabulosa. Cadascú des de casa va anar fent aportacions, seguint l’estructura d’aquest tipus de text, en un document de Google compartit a través del classroom. El resultat, com podreu comprovar, ha estat molt positiu. La pràctica ha permès reforçar els vincles emocionals, el treball cooperatiu i els aprenentatges de l’àmbit lingüístic. Tothom està molt satisfet de com han quedat i us els volem compartir!
Gràcies, nens i nenes de cicle mitjà per haver construït aquestes dues històries tan meravelloses! És un gran regal!
