Avui 22 de juny és l’últim dia que som a l’escola i hem convidat les nostres famílies a un acte al poliesportiu.
Aquests dies hem estat escrivint el discurs de comiat i ens agradaria que en les paraules que nosaltres hem trobat sentissiu l’emoció que sentim naltros en aquesta hora dels adéus que de ben segur serà un fins a la propera.
Us deisem amb les nostres paraules i els nostres sentiments i un vídeo de comiat.
Discurs de comiat alumnat de sisè
Fa gairebé 9 anys que vam començar a viure un dels moments més
importants de la nostra vida. El nostre primer dia a l’escola Sant Jordi aquí, al nostre poble, La Cala.
Aquell dia vam iniciar el nostre viatge per l’escola, sense preocupacions ni obligacions, gaudint de la nostra infància. Bé segur que més d’un va arribar amb una plorera que li devia durar dies.
Aquests primers anys de parvulari vam tenir a les “3 Carmes” i…
Què bé que ens ho passávem!!!
Jugàvem amb plastilina, repassavem les lletres, els números i pintavem;
I A l’hora del pati fèiem terreta i ens ho passavem pipa!!
I poc a poc vam anar fent amics que ens han acompanyat fins ara. I que continuarem tenint al nostre costat quan passem a l’institut i alguns d’ells ens acompanyaran segurament durant tota la vida.
Els anys van anar passant i sense donar-nos compte d’un un moment a l’altre ja estàvem al cole dels grans i jugàvem al pati de dalt.
A cicle inicial amb els mestres: Sergi, Neus i Lidia vam aprendre les primeres operacions com suma, restar…també vam aprendre les hores, a llegir i escriure una mica millor.
Fèiem moltes manualitats i … Recordeu quan venien els grans a llegir-nos llibres? Nosaltres no ho hem pogut fer, per la pandèmia. Llàstima ens hauria agradat molt. Perquè durant aquests dos anys moltes coses no s’han pogut fer.
Els nostres patis eren caòtics. Fins i tot jugàvem a celebrar casaments. Quan anàvem d’excursions a l’autocar no paravem de cantar i fins i tot cridant per posar a prova la paciència dels mestres. Aquest hàbit encara perdura, fa uns dies ho vam intentar amb la Ramona.
Després vam arribar a cicle mitjà, amb la Lorena la Cinta i l’Anna i una senyoreta que esperem no tornar a veure més, la senyoreta Pandèmia. Quan ella va arribar nosaltres no vam poder anar a l’escola. I fa només uns mesos que ens hem pogut tornar a mirar les nostres cares.
L’etapa a aquesta escola ha estat molt llarga, tres quartes parts de la nostra vida, però ara que ja estem a l’últim curs ens podem dir que són nou anys que ens han passat volant.
Marxem a l’institut, tenim por a lo desconegut. Els mestres ja no seran els mateixos, però ens sentim segurs i segures i també tenim molta il·lusió de fer i viure noves aventures.
Imaginem que anar a l’Institut serà un gran canvi, però pensem que amb tot el que hem après i amb els amics que ens emportem tot serà més fàcil.
Sabem que d’aquesta escola marxarem preparats. Portem una motxilla fantàstica i lleugera. En resum ha estat una bona etapa de la nostra vida.
Mai oblidarem els crits de la Yolanda i les seves manualitats, els deures de la Eva, i les seves redaccions, totes les pel·lícules que hem vist amb Josep i el que ens han arribat a maldar pel què feiem o pel què deixàvem de fer.
Però, no ens enganyem, Que bé ens ho hem passat!!!!!
Mai oblidarem quan la Gessamí ens deia que ens posessim les mascaretes per damunt del nas i totes les seves cançons, els listenings de la Carme i els seus jocs, la mestra Maribel amb el bullying i amb les seves pel·lícules de religió.
Als pares i mares us volem agrair tot el que heu fet per naltros i el que de ben segur continuareu fent, perquè a l’escola hem crescut amb els nostres mestres, però a casa ho hem fet amb valtros, amb els iaios i les iaies, amb els germans i amb tota la família.
I sou valtros els que ens heu acompanyat a l’escola, el primer dia, l’últim i molts dels dies d’entremig. Ens heu protegit, ens heu estimat i ens ajudeu cada dia a fer-nos més grans. Gràcies
Volem que continueu al nostre costat, dia darrere dia i tots els dies. No cal que ens acompanyeu fins a la porta de l’institut perquè ja sabem que quan us demanem d’anar-hi sols, continuem agafats de la vostra mà invisible.
Salut, felicitat i amor per a tots i totes, que tingueu molt bon estiu i gràcies per haver-nos acompanyat tot aquest camí.
