Us deixem una petita mostra d’aquests últims mesos, però el més important, és allò que realment no veieu.

Són les rialles que esclaten a la rotllana quan fem alguna broma, quan tothom calla perquè algú vol cantar una cançó i en acabar se sent el so de les mans aplaudint, són els moments que es donen les mans quan estem en rotllana, les mirades còmplices o els petits moments que ens acompanya el joc simbòlic. També aquells moments quan hi ha alguna discussió que finalment s’arregla amb paraules i l’acompanyament de l’altre, quan ens demanem ajuda o la donem, o quan ens demanem les coses amb tranquil·litat. També quan ens esverem i recordem què n’és d’important parlar fluixet per a no molestar…. I tot això només és un polsim de la màgia que vivim dia a dia a l’escola i que s’inicia de nou amb el teixit invisible que s’estableix en aquest món de les relacions i els afectes.