EL NOM DE L’ESCOLA

Quan el 1931 l’edifici passà a ser un centre escolar, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va ser  qui va demanar que el nou grup escolar portés el nom de Mossèn Jacint Verdaguer, atès que a més de ser un excels poeta, havia cantat les belleses de Montjuïc i la grandesa de Barcelona.

 

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902).

Jacint Verdaguer està considerat el poeta més destacat de la Renaixença;  va néixer a Folgueroles, un poble de la plana de Vic, l’any 1845. El seu pare feia de pagès i també de picapedrer i la seva mare s’ocupava de les feines de la llar. Tingué vuit germans més, dels quals només tres arribaren a grans. La seva família tenia profundes conviccions religioses i als 10 anys va entrar al seminari de Vic. Escriví els seus primers textos quan tenia 15 anys.

L’any 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però els seus poemes passen desapercebuts. En canvi, l’any següent presenta quatre composicions i dues són premiades. Verdaguer va a recollir els premis i causa sensació quan es presenta amb el vestit típic de la pagesia, amb la roba de pana i la barretina vermella, perquè per fi els participants veuen com la Catalunya rural que ells sovint celebren en els seus poemes s’incorpora directament al món de la poesia. Al mateix temps és una època d’una certa crisi en els estudis, els suspenen de Teologia, segurament pel seu atreviment a concursar i, a més, per fer-ho amb poemes patriòtics i no religiosos i pel fet d’anar a buscar els premis.

L’any 1886 presenta 6 composicions i obté quatre premis (diversos accèssits).

Poeta català de més d’un registre, prosista de notes de viatges, de textos combatius a la premsa diària, folklorista i traductor. Representa el do de la paraula amb imatges úniques, sensibles i exacerbades, reflectint la complexitat i riquesa del mar, de la muntanya, dels boscos, dels rius, de la vegetació, de la fauna i de les persones a partir de les seves vivències.