Famílies!
Esteu preparats i preparades per endinsar-vos en aquest màgic projecte del
nom de la classe dels vostres fills i filles? Doncs, poseu-vos còmodes i
comencem.
La classe de P5 no tenia encara nom quan la Isa, la mestra de pràctiques
d’aquest curs em va demanar consell, sobre què podia treballar amb els
alumnes. Ella ho tenia molt clar, volia fer alguna cosa relacionada amb la:
llum i, entre les dues vam pensar que seria bonic lligar-ho amb el nom de la
classe, depenent del que sortís.
El dia va arribar i vam celebrar l’elecció del nom. A P5 ja són més crítics i
comencen a dir temes més concrets. Noms d’algun animal, dinosaures, les
flors, princeses, veterinaris, etc…fins que de sobte i per sorpresa nostra un
alumne va dir: la lluna… les mestres ens vam mirar i vam veure una
oportunitat meravellosa per treballar la llum, però estàvem elegint i no hi
havia res decidit. De tots els temes, els més votats van ser la lluna i els
dinosaures, i entre aquests dos…l’escollit finalment va ser la lluna, perquè
alguns infants van expressar què, a prop de la lluna podem trobar els
planetes, els forats negres, els meteorits i…. observàvem que s’havia
despertat una curiositat ben gran entre els infants i les mestres teníem el
repte de treballar un projecte ben ric i ple d’experiències, per no frustrar
les expectatives dels alumnes.
Va ser llavors quan entre diferents decisions sobre com posar fil a l’agulla a
aquell projecte, seria una molt bona idea que, el fil conductor del treball fos
un astronauta perdut a l’espai. D’aquesta manera, les mestres passàvem a
ser unes aprenents més com els nostres alumnes i ens deixaríem emportar
per aquell astronauta que ara calia posar-li nom i cos.
La Isa va aconseguir que un company seu es gravés parlant i en aquest àudio
es presentava dient que era un astronauta anomenat ODY , que s’havia
perdut per l’espai i que, no sabem ben bé com va anar, s’havia assabentat
que la nostra classe es deia la Lluna i va dir que nosaltres per alguna raó,
seríem els escollits per ajudar -lo a portar-lo de tornada a la terra.
Aquell feedback entre l’astronauta i els alumnes va crear una connexió molt
gran. Ell ens demanava informació i ens feia preguntes sobre coses molt
interessants de l’espai. Nosaltres, a la classe, havíem d’investigar allò que
necessitava saber el nostre amic astronauta, per poder ajudar-lo.
L’ODY, gràcies a l’ajuda dels vostres fills i filles va descobrir que es trobava
perdut molt a prop de la Lluna, i li vam explicar en una carta aspectes tan
interessants com: els moviments que feia la Lluna i la Terra, com era la lluna,
els dies que trigava en fer aquests moviments, etc… fins i tot, vam rebre un
sorpresa en forma de regal, sí, sí… una maqueta per ajudar-nos a entendre
els moviments de la terra, va ser al·lucinant.
La Isa va elaborar un conte per tal de comprendre millor les fases de la
Lluna. Aquesta sempre és rodona, el que passa és que la veiem de diferents
maneres depenent de la seva posició respecte al Sol. A plàstica vam fer un
treball molt bonic amb cartolines negres i la lluna pintada de color platejat.
Els dies anaven passant i l’interès era cada vegada més gran per part dels
nostres investigadors, que volien saber més coses sobre l’Univers.. ara la
seva inquietud estava en els planetes. Un vídeo en el youtube sobre el
Sistema Solar els hi va ajudar a entendre que hi havia 9 planetes, 4 interiors
i molt a prop del Sol, i 5 que estaven més lluny i on feia moooolt de fred.
A la classe, vam preparar un mural on anàvem confegint un gran mapa
conceptual amb les idees principals més rellevants i, a les taules petites
deixàvem contes i llibres informatius. Fins i tot, vam crear un minimon de
la Lluna. Recreació de la vida llunàtica del nostre astronauta ODY, un petit
espai de joc. La curiositat era cada cop més gran i calia satisfer les
necessitats dels experts. Ara treballaríem amb quins instruments podríem
fer servir per veure la Lluna, i així va ser com vam aprendre la utilitat de
diferents instruments com ara la lupa, els binocles i el telescopi. Tots
coincidíem en dir que, el telescopi resultava millor per l’observació de la
Lluna.
Un dia vam observar que els nostres alumnes es mostraven una mica
inquiets i vam preguntar què els hi passava. Feia dies que no sabíem res de
l’astronauta, cap carta, cap àudio, ens va preocupar molt…
Entre dubtes va sortir la idea que a lo millor a l’ODY li havia passat alguna
cosa. Va ser llavors quan vam aprendre les parts de la roba que portava
l’ODY a l’espai i que no era una roba qualsevol. Al cap d’uns dies,
sorpresaaaaaa…..vam rebre una carta dient que havia pogut reparar la seva
nau i que podia tornar a casa, i que a lo millor podria fer-nos una visita a
l’escola. Entre una cosa i l’altra, l’estudi dels estels va tenir lloc a la classe,
perquè brillen tant??? i… són petits cossos que tenen llum pròpia semblant
al Sol, què és una gran bola de foc. Les constel·lacions, conjunt d’estels que
formen preciosos dibuixos que ens deixen embadalits si mirem al cel en la
seva foscor. I així va ser com, sense donar-nos compte els dies van anar
passant i tots i totes s’havien convertit en petits grans experts sobre la
LLUNA i tots els seus components de l’espai.
Un dia quan passàvem llista, vam veure que pel pati entrava,…què??? No
podia ser… el nostre astronauta ODY havia trobat l’escola i ara estava aquí
a Bellvei. L’emoció va ser tan gran que els vostres fills i filles no deien res.
L’ODY es va presentar i en agraïment pel gran treball dels nens i nenes, els
hi va portar uns carnets oficials de la NASA i uns diplomes certificats que els
capacitava per ser uns bons astronautes. Mentres tant, la Isa i jo teníem una
altra sorpresa, que tot i que va trigar una mica més en arribar, ara ja ho
tenim i, és tot per a nosaltres…. Estàvem creant l’ESPAI de LLUM o millor dit
LA NOSTRA GALÀXIA. Bé, jo vaig cedir el lloc i la Isa se’n va encarregar de
transformar-lo en un racó de llum preciós amb petits materials que han
provocat grans descobertes d’aprenentatge.
I així, ha sigut com hem treballat en aquest primer trimestre. Un temps
realment intens, ple de moments brillants com la Lluna, on tots i totes hem
après coses tan boniques que ens han deixat meravellats.
I vet aquí un projecte treballat amb moltíssima il·lusió per les mestres.
Aquí teniu un vídeo resum per tal que pugueu veure, el treball realitzat amb
els vostres fills i filles.
Alícia i Isa.
