HISTÒRIA DE L’ESCOLA
Pels volts de 1918, en un lloc darrera l’església i en una antiga vinya dels Albareda, s’hi construí un edifici destinat a escoles municipals. Era la primera vegada a la Història que el Comú de Pallejà (Ajuntament) emprenia una obra important per fer un col·legi.
Aquell edifici constava de dues naus destinades a vivendes del mestre i la mestra, unides per una nau central formada per dues aules, una pels nens i una altra per les nenes, més una d’intermitja que en principi havia de ser casa Consistorial però s’acabà més tard i no va ser-ho. Aquell edifici prestà servei durant 50 anys, amb certes intermitències i vàries utilitats.
ins que a principis dels anys 1960 l’Ajuntament presidit pel sr. Roca Xancó, feu construir un nou grup escolar i se li donà el nom de Jacint Verdaguer, L’immortal poeta de Folgueroles.
Fou inaugurat el desembre de 1971 i estava dotat de medis moderns per l’ensenyament. Trenta anys desprès s’hi ha edificat un nou col·legi. Gran (immens) espaiós i dinàmic, dotat de medis encara més moderns i sofisticats.
L’any 1976 es fundà la primera associació de pares d’alumnes la qual abarcava les dues escoles, la “J. Verdaguer” i l’ ”A. Guimerà”, recent inaugurat. Es feu així amb la finalitat de que els infants més petits tinguessin millor accés. Els cursos inferiors es farien al “Verdaguer” i els superiors al “Guimerà”. Feia poc s’havia obert un camí en el Pla de la Torroja, actual carrer Molins Parera, perquè els nens i nenes poguessin evitar passar per la via o per la carretera. I així es va fer.
Crec que teniu una gran sort tots i totes, estudiants i professors/res, de disposar d’una instal·lació tant moderna i confortable. No està de més recordar la situació escolar dels nostres avis i àvies: En un informe del metge titular de Pallejà acompanyant la sol·licitud d’ajuda que feu l’Ajuntament, presidit pel sr. Molins Parera, a la Mancomunitat de Catalunya l’any 1915 (aleshores l’escola dels nens estava en un pis de la Pl. Major). Diu el Dr. Florentí García, que en un espai de 49,80 m2 hi havia un promig de 48 alumnes, a més, la llum entrava per dos balcons de 1 m. d’ampli i alguns nens es feien ombra ells mateixos, la ventilació era escassa sobretot a l’hivern, amés de tenir un enrajolat groller i poca llum a l’escala. L’escola de les nenes estava en pitjors condicions.
I encara en una època més moderna, la dècada de 1950-1960, érem prop de 90 alumnes amb un sol professor, el sr. Gabriel Puig. Era un edifici de lloguer i abans havia estat un magatzem de vins.
Afortunadament la situació ha canviat, com així havia de ser.
