L’escola Juan Ramón Jiménez va obrir portes un cop començat el curs 1975-76.
Va ser al setembre de 1976 quan l’escola va començar a funcionar amb doble línia d’alumnes des de 1r fins a 8è d’EGB.
En aquells moments, d’acord amb la Llei General d’Educació, la ràtio estava situada en 40 alumnes, però nosaltres fins i tot la superàven en alguns grups. El nombre total d’alumnes s’apropava als 800.
Des d’un bon començament, l’escola va tenir caràcter comarcal i un 35% de l’alumnat arribava dels municipis de Castellví de Rosanes, Santa Maria de Villalba, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Esteve de Sesrovires,
En aquell temps, es van començar moltes activitats que ara estan normalitzades:
- Posar en marxa un departament d’orientació.
- Treballar les Ciències Naturals partint de l’observació i l’experimentació, fins i tot es va construir un hivernacle al pati amb la col·laboració de les famílies de l’alumnat del centre!
- Creació d’un departament de llengües per l’aprenentatge del francès com a llengua estrangera. En aquest sentit, un intercanvi amb alumnes francesos va ser una experiència molt interessant i poc usual en aquella època!
- Tots els alumnes feien una hora de natació dins l’horari lectiu.
- Posar en marxa la Biblioteca del centre amb servei de préstec i també les biblioteques d’aula.
- Organitzar la Setmana d’Educació Vial, que estava patrocinada per l’Autoescola Nova.
- Quan encara no hi havia una normativa per a la formació de l’APA (actual AFA), un grup de pares i mares amb molta inquietud, varen ajudar en els seus inicis. Fem especial menció dels Srs Santacatalina, Josep Ruiz i Antonio Macías.
L’APA d’aquell moment organitzava classes extraescolars de ceràmica dirigides per Pere Riera, que tenien molt d’èxit. I com a conseqüència, es van organitzar classes de ceràmica per al professorat. D’aquests tallers en va néixer la idea de crear un mosaic amb el poema Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez.
La peça es va col·locar a l’inici de l’escala que dona accés a la planta superior de l’edifici, on encara avui es conserva, com a testimoni viu d’aquella iniciativa.
- Treballar l’àrea de plàstica en un espai específic dotat amb totes les eines i materials adients i posant en pràctica agrupaments flexibles.
- S’implanta l’assignatura de Llengua Catalana a través de l’Òmnium Cultural.
- S’instauren dues aules d’Educació Especial per atendre l’alumnat amb dificultats.
- Es creen les Assemblees d’alumnes, donant-li veu a l’alumnat dins el context escolar.
- L’any 1980 ja vàrem anar de colònies i com que encara no hi havia “cases de Colònies” vam anar a Sta. Cecília de Montserrat.
- Es van començar a organitzar carnavals, inicialment a l’escola. Més endavant, les tres escoles del barri es van coordinar per celebrar-los conjuntament, amb una rua pels carrers del barri. En aquell moment, encara no s’organitzaven carnavals a nivell de poble.
L’escola era el punt de trobada dels directors i mestres de la zona per fer reunions i organitzar activitats de formació. També ho era a l’hora de dinar!
Avui, aquest esperit es manté viu gràcies a totes les persones que en formem part, que la sentim com a pròpia i contribuïm a enriquir-la dia rere dia
