Aquesta setmana escoltem a l’escola la cançó Mesecina de Goran Bregović.
Goran Bregović (Sarajevo, 22 de març de 1950) és un reconegut músic compositor dels Balcans, un dels músics moderns amb més projecció internacional. Deixà Bòsnia i Hercegovina abans de la guerra de Bòsnia. Bregović ha compost per a diferents artistes com Iggy Pop i Cesária Évora. Aconseguí la fama tocant la guitarra amb la seva banda de rock Bijelo Dugme. També ha destacat amb les seves obres per a bandes sonores de nombroses pel·lícules.
Quan era un nen, Goran tocava el violí en una escola de música. Tanmateix, varen considerar que no tenia talent i va ser expulsat en el segon grau. Durant l’adolescència, la mare de Goran li va comprar la seva primera guitarra.
Bregović volia inscriure’s en una escola secundària de belles arts, però la seva tieta li va dir a la seva mare que “suposadament estava plena d’homosexuals”, i van decidir d’enviar-lo a una escola tècnica. Com a solució per no sortir-se amb la seva, li va permetre que es deixés els cabells llargs. En entrar a l’escola secundària, Goran es va unir a la banda de l’escola on va començar a tocar el baix.
Quan tenia 16 anys, però, la seva mare el va abandonar i es va traslladar a la costa, on va haver de tenir cura de si mateix. Es guanyava la vida interpretant música popular en un kafana a Konjic, treballant en obres de construcció i venent diaris.
A 18 anys, en veure’l en un concert a Beštije el 1969, Zeljko Bebek el va convidar a tocar el baix en la seva banda Kodeksi.
La cançó Mesecina, parla sobre l’absència de llum i esperança, emprant metàfores del sol i la lluna. La lletra expressa un sentiment d’anhel i pèrdua, així com incertesa davant el futur.
La persona que ha triat aquesta cançó ens explica:
“Aquesta cançó pertany a la banda sonora de la pel·lícula Undergound d’Emir Kusturica. La pel·lícula segueix a tres personatges a través de la història contemporània de Iugoslàvia: durant la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda en època de Tito, i les modernes guerres dels Balcans. Va ser a partir d’aquesta pel·lícula i la seva banda sonora que vaig descobrir la música balcànica i l’energia positiva que aquesta transmet. A part, un altre motiu que m’ha fet escollir aquesta cançó ha estat poder diversificar els estils musicals que posem a les entrades de l’escola. Desitjo que a vosaltres també us faci aixecar de la cadira. Que soni la música!!”
Esperem que la gaudiu tant com nosaltres!
