El testament d’en Carnestoltes

Bona tarda nens i nenes,

ara us explicaré una de les més grans penes.

 

He de donar-vos una notícia:

jo en Carnestoltes (rei dels poca-soltes),

he mort i és una injusticia!

 

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

He viatjat a l’Antàrtida ,

amb el fred,

a l’Àfrica,

amb la calor,

a l’Àsia,

amb la contaminació,

i a l’Amèrica,

ara amb difícil situació.

I tants canvis de temperatura

m’han passat factura!

 

Així que aquí us deixo uns regalets

perquè quedeu tots ben satisfets:

 

Pels nens de P3

que els agrada veure el Súper 3,

una tele plus HD.

 

Pels nens i nenes de P4,

que són entremaliats com pirates,

una PS4.

 

Pels nens de P5,

que són tant divertits,

un viatge a París.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Pels alumnes de primer,

que són els millors,

una Xbox.

 

                                          Pels nens de segon

                                           que són tant bonics

      una pilota per jugar al mataconills!

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Pels alumnes de 3r

que són tan tafaners

un Iphone 3 i que aprenguin anglès.

 

Pels alumnes de 4rt

que ja són grans i mai estan malalts,

uns rellotges digitals.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Pels de 5è

que ja estan a cicle superior,

menys examens i més ordinador!

 

Pels alumnes de 6è

que són els millors,

un viatge a Nova york,

i una Play 4 perquè es vicin “mogolló”.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Per els professors de Cicle Infantil

que ensenyen a pintar,

unes entrades per anar a veure art.

 

Per els professors de Cicle Inicial

que estan ensenyant a escriure,

un bon llibre per riure.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Per els professors de Cicle Mitjà

que estan ensenyant a fer divisions,

una calculadora per corregir les operacions.

 

Per el professors de Cicle Superior

que de cooperatives i de competències en saben molt,

unes entrades per a veure el futbol.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

Pel mestre de música,

que toca tant bé,

un joc com el de dijous llarder.

 

Pels d’educació física,

que estan tant bons,

un lot de turrons.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Per les mestres d’anglès

que diuen que three és tres,

una casa a l’alt Penedès.

 

Pels nostres monitors

que en ajuden tant,

un viatge per conèixer a en Peter Pan.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Per les d’educació especial

que molen tant,

una entrada per veure Superman.

 

Per la Graciela

que està tot el dia amb l’ordinador,

un ticket del menjador.

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

Per en Joan

que la música li agrada tant,

una taula de mescles per punxar!

 

Per les dones de la neteja,

que sempre estan aquí i allà,

unes escombres de Harry Potter i que s’animin a volar!

 

Per l’equip directiu,

que semblen les tres bessones

unes ADIDAS ben “molones”!

Pobre de mi.. qui m’ho havia de dir…!

 

I aquí acaba la meva trista història,

espero que sempre hem tingueu a la vostra memoria!

 

Aquí us deixo amb aquestes velles

que nos us deixaran cantar més cantarelles!  

1 comentari

  1. Júlia Valle Trujillo

    Quina tristesa que ja s´ha mort el carnestoltes rei del poquesolotes hi hara ens deixa amb les velles, velles uuuuu i despres pascua la mona mmmmm que bona!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>