Durant aquesta setmana dins de les jornades de coeducació tenim el repte d’investigar dones que han han fet coses importants però poca gent ho sap, volem donar visibilitat a aquestes dones tant rellevants.
A Educació Física ens hem centrat a la figura de Kathrine Switzer, la primera dona en acabar una marató de manera oficial malgrat les dificultats de l’època.
Si vols conèixer la seva historia en fem un breu resum.
El 19 d’abril de 1967, Kathrine Switzer va fer història. No només per convertir-se en la primera dona en córrer una marató de forma oficial – la de Boston- (una competició exclusiva per a homes), sinó perquè també va aconseguir un canvi en la situació de la dona a l’esport. Sense ser conscient, en aquell moment va trencar un mur important. Avui dia és un referent a l’esport i d’igualtat entre homes i dones.
Existeixen unes fotografies d’un moment que va commocionar el món per la discriminació de les dones al l’esport. Són imatges que ha passat a la història per la seva forma i pel que signifiquen. Kathrine va ser atacada per part d’un dels organitzadors de la marató de Boston de 1967 amb la intenció d’expulsar-la de la competició.
Un fet que succeïa en un moment en què les dones no tenien permès participar en moltes proves esportives. Eren considerades més febles i fràgils; i es creia que no estaven preparades per a una competició d’aquest calat. Alguns “experts” assenyalaven que una cursa de més de 42 quilòmetres de distància podria ser perjudicial per a les dones
Malgrat tot això, Switzer ho tenia molt clar: volia córrer la marató de Boston, una de les més importants del món. Tot i això, es va topar amb un obstacle: només podien inscriure’s homes. Així que va decidir registrar-se amb les seves sigles i no amb el seu nom complet, cosa que li va permetre passar desapercebuda de cara als organitzadors
Ja estava dins de la competició. I a la sortida el codirector de la marató es va adonar que estava participant una dona va anar fins a la seva posició i va utilitzar la força física per coaccionar-la i expulsar-la cridant “sal de la meva carrera i retornem aquest número”. Van intentar treure-la el dorsal i aturar-la per ser una dona en una cursa només per a homes, però va aconseguir completar la marató gràcies al suport del seu entrenador, la seva parella i altres corredors.
En diverses entrevistes ha assenyalat que en aquell moment va pensar: “Vaig a acabar aquesta carrera arrossegant-me o a gates si és necessari; perquè si no l’acabo, ningú creurà que les dones poden fer-ho”.
Cinc anys més tard d’aquesta històrica carrera, es va permetre oficialment a les dones inscriure’s i competir en la marató de Boston
La seva carrera va ser una victòria per a la lluita de les dones i el dret a participar en activitats com aquesta.
El seu dorsal va ser el 261.
A la sessió d’Educació Física hem dedicat part del nostre esforç a fer un homenatge a la Kathrine i hem recorregut una distància prou considerable, cada alumne de Cicle Inicial ha fet 500 metres i els de Cicle Mitjà i Superior han fet 1 quilòmetre amb el seu dorsal 261.
Estem segurs i segures que el seu dorsal ens ha servit de motivació per assumir el repte.
