AMB MOTIU DEL DIA DE LES LLENGÜES MATERNES , A LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA DE MATARÓ, EL DIA 27 A LA TARDA, ES VA DUR A TERME UNA TAULA RODONA EN LA QUAL VAN PARTICIPAR DUES LOGOPEDES EN REPRESENTACIÓ DE L’ESCOLA. VAM TENIR L’OCASIÓ D’EXPLICAR PERQUÈ I COM TREBALLEM LA LLENGUA DE SIGNES AMB ELS NOSTRES ALUMNES.
AQUÍ US DEIXEM UN RESUM DE LA NOSTRA EXPOSICIÓ:
L’ESCOLA I LA LLENGUA DE SIGNES
En el nostre Centre (cee Les Aigües) atenem alumnes amb DIFERENTS DISCAPACITATS alguns dels quals presenten, entre d’altres dificultats, greus problemes de comunicació oral.
En tant que escola d’educació especial, l’objectiu principal del Departament de Comunicació i Llenguatge és la d’enriquir al màxim les capacitats psicolingüístiques dels alumnes per tal d’afavorir la comunicació, el desenvolupament del pensament i la integració social. Creiem que és molt important adquirir un nivell bàsic d’habilitats comunicatives que garanteixin la màxima participació social possible.
Per això, un cop constatada la limitació de l’abordatge d’aquests problemes únicament amb els tractaments clàssics de logopèdia oralista, també fem servir sistemes alternatius i/o augmentatius de la comunicació, com són OBJECTES TANGIBLES , FOTOGRAFIES, altres sistemes pictogràfics com SPC, ARASAAC…. i els signes manuals de la LLENGUA DE SIGNES que utilitza la comunitat sorda de Catalunya, (LSC).
En funció de les habilitats personals de cada alumne, utilitzem un sistema o la combinació de varis. És una manera de garantir la igualtat d’oportunitats dels nostres alumnes dins la societat, per trencar barreres de pensament entorn a nois i noies amb diferents capacitats i necessitats.
Les persones que tenen dificultat per expressar- se perden en gran mesura el poder sobre el seu propi destí, i pot conduir a una passivitat apresa i a una gran dependència dels altres. El desenvolupament de l’habilitat de comunicació significarà per a ells una major comprensió del que passa al seu entorn, més possibilitats d’expressar les seves pròpies necessitats i preferències.
Gràcies a aquests sistemes els nostres alumnes poden demanar, explicar, preguntar i expressar les seves necessitats, els seus sentiments, comunicar i desenvolupar-se. En definitiva, els possibilita i condueix a una vida futura més rica de major participació en moltes activitats col·lectives.
L’escola comença a introduir SAAC l’any 1995 , però no és fins el 1997 que es planteja investigar a fons i cercar recursos.
Al marge de les il·lustracions en llibres com el del Doctor Perelló i Joan Frigola (“Lenguaje de signos manuales”), molt útil fins aleshores, el “Diccionari temàtic bàsic de llengua de signes Catalana de Ponent, alguns contes filmats en vídeo VHS o en material escrit, vam fer durant uns anys, dintre del pla de formació de Centre, cursos sobre llenguatge de signes amb professorat especialista de la comunitat sorda.
Però la manca de material atractiu adaptat a les noves tecnologies en el camp del llenguatge de signes, ens porta a elaborar un projecte propi per ajudar a millorar la comunicació dels nostres alumnes, així com proporcionar a les persones que estan en contacte amb ells (professors,monitors d’esplai, d’esport, família, companys..) , una eina de treball amb la qual instruir-se : El programa “MIRA QUÈ DIC”, (2003-04) que en el seu moment, incorpora com a novetat, imatges de vídeo que presenten els signes manuals d’un vocabulari bàsic que està estructurat en 20 camps semàntics: escola, família, jocs i joguines, vestit, transports, fantasia, animals, oficis, natura, aliments, botiga, casa, ciutat, el cos humà, festes, temps, música, abecedari i numeració, esports i aspectes gramaticals fent un total de més de 2000 paraules aproximadament amb suport de vídeo, dibuix, so i text.
(Val a dir que avui en dia hi ha diferents plataformes on s’ofereixen també vídeos de llenguatge de signes que persegueixen el mateix objectiu que nosaltres, ja que la millor manera d’aprendre un moviment és “en moviment” (fent-ho !).)
Està dissenyat doncs, dintre de l’àmbit de l’educació especial i l’utilitzem com a suport de la parla. En cap cas pretenem treballar la gramàtica particular i exclusiva de la veritable LLENGUA DE SIGNES DELS SORDS, ja que la nostra població presenta sèries dificultats de construcció gramatical també en la llengua oral.
La utilització de signes s’ha demostrat eficient per treballar la comunicació amb alumnes amb diferents discapacitats, com l’auditiva (hipoacúsies), la cognitiva i els trastorns de l’espectre autista:….
El professor/a dona el model simultani de llenguatge oral i signe en la major part de les activitats quotidianes (el signe serveix de reforç visual), i moldeja i rectifica els que realitza l’alumne en funció de les seves possibilitats. Es comença demanant la realització de les salutacions diàries per passar després a les demandes, generalment d’aliments, joguines o activitats, i d’aquestes es passa a signar el vocabulari de les temàtiques que es plantegen en les diferents àrees.
D’entrada s’accepta qualsevol aproximació (igual que es fa en el llenguatge oral), que es va moldejant i ajustant amb el temps i la pràctica, i es dona per vàlid quan aconsegueix transmetre el significat, que acostuma a ser de camps limitats i repetitius, amb la qual cosa queda bastant circumscrit al seu entorn més immediat. Però com a mínim obre una via de comunicació en els alumnes amb forces dificultats, estimula la parla i augmenta la interacció.
En casos de més capacitat lingüística , però amb forces dificultats en la fonació, es va ampliant el repertori de signes en funció dels interessos de la vida fora de l’escola, per tal que es pugui donar una comunicació espontània per part de l’alumne tant a l’escola com en el seu entorn.
Tot el personal (professors, monitors…) està familiaritzat amb el maneig del programa MQD per consultar de forma ràpida els signes (donat que no som especialistes en llenguatge de sords, tot i que hi ha persones que l’estan estudiant). A banda de l’ús particular en les aules o en logopèdia , està institucionalitzat signar determinades activitats generals d’escola com la NADALA, la CANÇÓ DE LA PAU, col·laboracions amb el “JO SÓC COM TU” de la Fundació……. on tots aprenem els signes i els realitzem cantant la cançó …. És una manera d’anar introduint i generalitzant el llenguatge de signes per tota la comunitat educativa es comuniqui o no amb llenguatge oral.
En el treball de comunicació, la coordinació entre escola i família és molt important per obtenir-ne bons resultats i fer-lo realment funcional. Per tant, des de l’especialitat de logopèdia hem fet tallers amb els pares interessats perquè aprenguessin els signes que utilitzen els seus fills. I en aquest sentit, el programa MQD online permet també que les famílies interessades i les persones que ens relacionem amb ells, aprenguem els signes de manera autodidacta.
“AMB LA LLENGUA DE SIGNES SUMEM EN LA COMUNICACIÓ. NO REDUÏM NI SUBSTITUÏM EL LLENGUATGE ORAL.”
