A l’aula-taller de fusteria, el treball amb la fusta no és una finalitat en sí mateixa, sinó que esdevé un mitjà per ajudar al benestar de l’alumne.
La seva implantació facilita una acció educativa propera a la realitat i a l’experiència de cada alumne, on el punt de partida no són els aprenentatges prèviament adquirits, sinó les seves capacitats i necessitats, i on es posen en joc les expectatives i motivacions de cada un d’ells amb l’objectiu d’augmentar la seva percepció d’eficàcia. Així mateix, els aprenentatges es duen a terme a partir de la vivència que comporta el treball manual amb la fusta, predominant l’aprenentatge per sobre l’ensenyança, i on la teoria i la pràctica s’uneixen dins d’una realitat que esdevé integradora, reflexiva, processual, complexa…