Pau Urenya Micó: professor de filosofia de l’institut. D’Ontinyent, País Valencià. Hem decidit entrevistar-lo per conèixer un poc millor la seva ideologia i personalitat. Primer l’introduirem amb un senzill “Qüestionari Proust”, que ens ajudarà a perfilar el seu caràcter, i després l’entrevistarem amb unes poques preguntes en què exposarà la seva visió del món actual.
El principal tret del meu caràcter?
Sóc optimista, i un poc caòtic.
La qualitat que prefereixo en un home?
Sinceritat, valentia, optimisme.
La qualitat que prefereixo en una dona?
El mateix.
Allò que més estimo en els meus amics?
Afecte mutu, comprensió, poder xerrar sobre tot.
El meu principal defecte?
El meu caos.
La meva ocupació preferida?
Activitats a la muntanya.
El meu somni de benestar?
Respecte a la societat, viure en una comunitat on les persones estiguin per sobre de l’economia.
Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
Perdre els amics, la família, la seva confiança.
Els herois de ficció?
Groucho Marx.
Les meves heroïnes de ficció favorites?
Mafalda.
Els meus herois de la vida real?
El Che Guevara.
Les meves heroïnes històriques?
Hipàtia d’Alexandria.
Què detesto més que res?
La mentida als mitjans de comunicació.
Quins caràcters històrics menyspreo més?
Pinochet.
Quin fet militar admiro més?
La revolta democràtica dels militars portuguesos contra la dictadura.
Quina reforma admiro més?
La reforma en profunditat de llatinoamèrica que ha provocat el chavisme.
Com m’agradaria morir?
Ràpidament.
Fets que m’inspiren més indulgència?
La infidelitat.
El meu lema?
“Omnia sunt comunia” (tot és de tots).
Per què series capaç de matar?
Per la supervivència.
Què faries si en les teves mans estés canviar tres coses en el sistema educatiu?
Faria els estudis voluntaris, respondria als interessos de l’alumnat i afegiria més creativitat.
Quins són els límits d’una relació entre alumne i professor; per tu, ha de ser una relació estreta o distant?
Una relació estreta. Els límits i la distància entre els alumnes i els professors la veig inútil i innecessària.
Creus que hi ha alguna acció imperdonable? Quina?
Sobretot, la traïció als teus propis ideals.
Quina creus que es la injustícia més gran que puguis observar en la societat actual? Com la solucionaries?
Veure tanta gent tan pobra i sense casa ni res en un món amb tanta abundància. Es podria solucionar repartint la riquesa i compartint el que és de tots.
Perdonar els culpables a canvi de que no es torni a cometre el crim o implantar-los justícia?
Els perdonaria a canvi de que ells fessin la seva pròpia justícia. Perdonar-los a canvi de que treballin per solucionar el problema que han provocat. Ajudant les víctimes, els familiars. Que la persona que ha comés el crim sigui conscient del que ha fet i ho pateixi per ell mateix. No crec en la utilitat de les presons, són càstigs innecessaris.
Creus en el sistema capitalista? Quina creus que pot ser l’ alternativa? La veus possible en algun moment del futur?
Crec que el sistema capitalista ens ha dut a guerres, crisis i ha dut i continua portant la gent a la misèria quan només dóna benefici a una petita part de la societat. “El capitalisme no és ètic”. Està basat en l’individualisme i l’egoisme. L’alternativa hauria de ser el control de l’economia per part de la societat en general. Veig possible el canvi i aquesta època és una bona oportunitat per començar-lo.
Quina es la teva visió d’aquest món d’aquí 50 anys?
Si continua el capitalisme, estarem patint una guerra catastròfica i l’ésser humà es trobarà en una situació crítica, així com les plantes i animals del seu voltant. Si el canvi s’acaba produint, en 50 anys estarem en camí de la millora de la societat i la conservació del món natural.
Albert Curto i Marc Mestre
