Publiquem dues entrevistes que finalment no s’han publicat a la revista Etcètera. Vam demanar a dos exalumnes de l’Institut Moianès, Denís Sánchez i Arnau Rovira, que ens expliquessin com viuen el pas a la universitat.
Què estudies?
Denís: Biologia a la UAB.
Arnau: He començat aquest any Enginyeria en Sistemes Aeroespacials a l’EETAC, UPC.
Com vas arribar a la conclusió que volies estudiar això?
Denís: M’agradaven les ciències i sobretot volia estudiar com funcionem nosaltres i les coses que ens envolten de la natura, i crec que és una carrera que engloba tot això.
Arnau: Des de ben petit sempre m’han agradat les aeronaus però mai m’havia plantejat estudiar alguna cosa relacionada amb l’aeronàutica. Se m’havia passat pel cap estudiar cuina, música, etc. Però vaig descobrir que hi havia una enginyeria aeronàutica i, com que sempre m’han agradat les ciències en general, vaig decidir apostar per aquest enginyeria.
En què consisteix la carrera? Què estudies en concret i de què pots treballar amb aquest estudis?
Denís: És una ciència que estudia la vida en els seus diferents aspectes. S’estudien tot tipus d’éssers vius, i el seu funcionament, també s’estudien coses per entendre el funcionament, com podria ser química, física o matemàtiques.
La carrera ofereix diferents sortides professionals, tot i que poden variar segons el màster que un faci. Algunes d’aquestes sortides són: educació (com a professor), investigador, treballador relacionat amb la farmàcia, o fins i tot sector alimentari, també sectors relacionats amb l’ordenació i conservació del territori i medi ambient, etc.
Arnau: La carrera consisteix en obtenir un ampli coneixement en els àmbits de la ciència i les tecnologies aeroespacials i sobretot en aeronavegació.
L’especialització que vull fer és en aeronavegació, que t’especialitzes amb aviònica i sistemes de comunicació i navegació, tant d’avions, helicópters, satèl·lits.
Puc treballar en projectes aeroespacials, de controlador aeri, de gestió aeroportuària, de dissenyador d’aeronaus…
I per fer-la, quin batxillerat vas haver de fer?
Denís: Vaig haver de fer el batxillerat científic.
Arnau: Vaig fer el batxillerat científic-tecnològic.
Et va ser fàcil, el batxillerat? Vas trobar dificultats?
Denís: Al principi es va notar una mica la diferència amb l’ESO, però si ets constant, al final no és tan complicat. També depèn de l’esforç i dedicació de cada persona.
Arnau: Va haver-hi moments de tot. A primer de batxillerat no vaig notar molt el canvi en relació a l’ESO. Sí que és veritat que tens molta més feina, però si portes una bona planificació es pot amb tot. A segon, però, sí que notes més canvi, amb el TDR, la sele i la nota de tall tens molta pressió. A més havia de compaginar el batxillerat amb els estudis de música.
Quin record tens de l’institut?
Denís: Hi ha èpoques que són millors i pitjors, tot i així l’institut és un bon record ja que hi fas amics i t’ho passes bé, no sempre és fàcil superar els exàmens i estudiar molt, però val la pena.
Arnau: Tinc molts bons records de l’institut. He tingut la sort d’estar molt ben acompanyat d’amics, i també d’alguns professors!
Pel que fa a la selectivitat, com et va anar? Vols donar algun consell als alumnes que els tocarà fer-la aviat?
Denís: La selectivitat no és una “bona” experiència/vivència ja que crec que et jugues massa en uns simples exàmens. A mi no em va anar del tot malament, sí que els nervis passen factura, però al cap i a la fi si has estat constant durant el batxillerat la selectivitat serà un examen més en el qual en teoria tens tots els coneixements per fer-hi un bon paper. El consell és preparar-se bé durant el curs, dedicar-hi hores si és necessari, i no preocupar-se per la nota que un traurà o no, perquè d’aquí és on sorgeixen els nervis i al final són els que et fan anar pitjor.
Arnau: La selectivitat em va anar prou bé! Vaig poder entrar a la meva segona opció (la primera era enginyeria en vehicles aeroespacials, amb una nota de tall molt alta). I és un tòpic però és veritat: la sele no és tant com t’imagines. Estava molt nerviós durant els dies previs, però a partir del primer examen veus que realment et pregunten el que has fet, i si has estudiat fort durant les setmanes prèvies te’n surts prou bé.
Un cop vas saber que podies entrar a la universitat, vas decidir quedar-te a viure a Moià o marxar d’aquí?
Denís: Tenia clar que no volia viure a Barcelona, així que la decisió va ser fàcil.
Arnau: Vaig decidir anar a viure a Barcelona, en un pis d’estudiants. Visc amb un noi de Penyíscola i un d’Arbúcies.
Abril Orellana, 3r d’ESO
