Setembre de l’any 2008, enfilant la plaça del nen de la Rutlla ressonen crits i rialles de nens i nenes que contents van cap a l’escola. Amb una mica d’incertesa, de dubtes, d’innocència, de no saber què passa ni on van, arriben a l’escola 26 nens i nenes agafats de la mà dels seus pares i mares, expectants a tot i amb els ulls ben oberts al que van veient.
Sí, sou vosaltres aquells petits. Segurament molts ploràveu i us agafàveu al coll de la mare o a la cama del pare perquè no marxessin. D’altres, de seguida us vau posar a jugar, tot i que no volia dir que trobéssiu a faltar als pares.
Us heu fet grans aquí, les parets, els arbres, les plantes, les classes us han vist créixer, aprendre i també fer trapelleries (sort que no poden parlar).
9 anys aquí donen per molt: heu jugat, cantat, ballat, heu pintat, heu fet pastetes, us heu enfadat i plorat, heu après a llegir, escriure, escoltar, a sumar, a restar, multiplicar, dividir, heu descobert el vostre entorn i heu après a respectar-lo i cuidar-lo, heu llegit i escoltat un munt de contes i històries i ben segur que també n’heu inventat.
Ara empreneu un viatge, segurament també incert com quan vau arribar aquí, però ple d’il·lusions, de noves experiències, de nous amics. D’aquí us emporteu una maleta plena de records que segurament no oblidareu mai perquè els portareu amb vosaltres dins la vostra memòria i dins el vostre cor.
Durant aquests anys aquí a l’escola ens heu deixat la vostra petjada, la vostra empremta. També ens heu tocat el cor, heu sigut un grup especial que ens ha donat molt bons moments. Nosaltres no us oblidarem.
Moltes gràcies per ser com sou.
A partir d’ara, agafeu aquesta maleta plena de records i il·lusions i enlaireu-vos, que tingueu un bon viatge, que arribeu a tocar els vostres somnis i recordeu que junts sempre podreu arribar molt més lluny.
Que sigueu molt feliços!
La vostra escola Parc del Guinardó.
