Bona tarda famílies!
Des de l’inici del confinament el mestre Pep de Blancafort, al seu facebook, va fent el seu Diari de confinament.
A tots els seus companys i companyes ens ha agradat molt la seva iniciativa de compartir cada dia una poesia, ja sabeu que és una de les seves passions. Doncs, ho volem fer exptensiu a tots vosaltres, sobretot aquestes dues que us deixem a continuació, ja que li vam demanar permís i la seva resposta va ser preciosa “Hola, i tant! Moltes gràcies! En part em vaig inspirar en el vostre video tan tendre!!! Una virtual però molt càlida abraçada!!!”
GRÀCIES MESTRE PEP!!!
Montblanc, 1 d’abril
DIA 19 plujós
(inaugurem l’abril, seguim!!!)
Em passa, algunes vegades, troba dreceres
de tornada el nen que vaig ser.
Fa dies, molts, que no vaig a escola.
Fa dies, més encara, que estic
tancat a casa.
Però els pares m’ensenyen
moltes coses, i juguen amb mi,
i en tinc prou amb un besito
a la galta per entendre-ho: tot
anirà bé.
He vist tots els mestres
de l’escola a l’ordinador: m’enyoren!
També els enyoro jo, com els enyoro!
La meva senyu ha alçat un cartell
amb lletres grans, majúscules
crec que es diuen: tot
anirà bé.
M’allito cada nit, doncs, confiat,
perquè sé que arribarà el matí
que trobaré, obertes de bat a bat,
totes les portes de casa.
Que es prepari, aquell dia, el món!
Me’l cruspiré, sencer,
com una bola de formatge.
Josep Civit i Mateu
.
.
.
Montblanc, 3 d’abril
DIA 21 assolellat
(dedicat a mestres i alumnes,
el dia que havia de ser el darrer
d’un trimestre escolar)
És una mestra. Ulls poc avesats
dirien que està a casa.
Però, ara mateix, està a la porta
de la seva aula.
Imanta la mirada
dels seus vint-i-dos menuts de sis anys,
d’alguna manera afilats davant d’ella.
“Avui comencen les vacances
de setmana santa, estarem
uns dies sense veure’ns”
I, tot seguit, els vint-i-dos menuts desfan
filera i se li arraïmen,
tumultuosa abraçada: “Et trobarem
a faltar”, i el Juli, el més petit
de la classe, li regala la seva pedreta màgica
que ha trobat avui al pati:
“Perquè et cuidi i perquè no t’oblidis de mi”…
Sempre poderosa, la imaginació sap posar
vint-i-dues pedretes màgiques damunt la tauleta
de l’habitació de la mestra.
Jo també us enyoro molt, però aviat,
molt aviat, us ho asseguro,
reprendrem l’abraçada…
(Tot, tot ho poden,
les pedretes màgiques)
Josep Civit i Mateu
Hola, ZER Poblet… Us agraeixo molt la publicació dels meus poemes… Certament quan vaig veure el video que els mestres van fer arribar a les famílies i als nens em vaig emocionar i, a partir, d’aquí vaig tenir la pensada de personalitzar en una nena/nen que eren totes les nenes/nens les sensacions/emocions que tindria al rebre’l, recreant tanmateix la seva experiència de confinament… Gràcies, reitero, per la publicació dels poemes que no fan sinó refermar el meu lligam emocional amb la ZER Poblet…
Ben aviat us retrobareu nens i mestres a les vostres escoles i es bonic, per tots, fins per mi, que no el viure presencialment, però que n’és de bonic imaginar com ens serà de bell aquell el moment del retrobament…
… Una virtual però molt càlida abraçada a totes i a tots! Salut i ànims! Seguim!!!