“Glosar és l’art d’improvisar versos rimats sobre una melodia determinada, forma part de la cultura popular oral catalana. Les cançons improvisades són composicions poètiques en què cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de versos que tothom coneix. N’hi ha de diverses: garrotins, nyacres, perdiuetes, corrandes, jotes, albades… cadascuna d’elles amb la seva melodia i sobre una estructura de versos ben determinada.”*
L’any passat vam començar a l’escola de Prats el projecte de Glosa a l’escola i aquest any s’hi han sumat totes les escoles de la ZER. A través de diferents reptes, els infants s’han anat endinsant de ple en el procés de creació.
Hem treballat amb les melodies dels Garrotins, de les Corrandes de Beget, La Perdiueta i Les Nyacres. El repte és fer quatre estrofes, cada una d’elles ha de ser amb heptasíl·labs, i la segona i la quarta frase han de rimar!
Al principi semblava un graaaan repte, i ho ha sigut, però de seguida, motivats i motivades, s’hi han ben enganxat. La cançó improvisada es formula com un diàleg entre improvisadors. “L’enginy del glosador, però, no es mesura només en l’estructura formal de la composició sinó també en el contingut de la resposta, que necessàriament ha de ser ràpida, enginyosa, i escaient a l’envit del contrari.”*
És bonic veure el procés de creació i, com a mesura que van practicant, cada vegada tenen més idees espontànies i com troben les rimes ràpidament. També és bonic veure com els motiva pensar, rimar i com entre ells, en equip, van construint.
Les imatges que veieu a continuació son de la trobada que vam realitzar un dia de Currículum Comú els més grans de la ZER, on vam passar un matí ple de música i paraula!
“La cançó improvisada és una activitat totalment competencial. Sobretot treballa la competència lingüística i l’artística, però també es desenvolupen altres competències com la d’educació en valors i cultural.”*
M’encanta. Em sembla tan bonic la manera d’ensenyar. No coneixia aquest art però ara també l’exploraré.
Moltes gràcies per ensenyar-nos a les famílies també.
Gràcies, Eli! 🙂