Si voleu escoltar-ho cliqueu a continuació:
Benvinguts al llac de Tumí.
Tot i que davant vostre podeu veure un llac, antigament, Tumí havia estat una mina sota terra que es va explotar fins els anys 60.
L’any 1982 va passar a ser una mina a cel obert que tenia forma de con invers, feia uns 40 metres de profunditat i acabava en punta. Es va deixar d’explotar perquè les terres de la muntanya anaven baixant. Es van arribar a cobrir uns 20 metres de la seva totalitat. Com que el principal material són argiles que aguanten molt la humitat, s’ha convertit en un llac d’aigua de la pluja. Si us hi voleu banyar, aneu amb compte amb el fang i amb les sorres movedisses, més d’un hi ha perdut les sabates.
Actualment no deu fer més de 4 o 5 metres de profunditat, i és més petit que abans, perquè continua baixant terra de la muntanya. Si no plou sovint, li va marxant l’aigua. Pot ser que el llac acabi desapareixent!
Actualment hi ha restes de dinosaures que els paleontòlegs tenen controlades als voltants del llac. També hi podeu observar les petjades de dinosaure que hi ha a les parets i llegir més informació en els panells que trobeu a l’entorn del llac.
Si sou observadors, potser us preguntareu perquè hi ha peixos a Tumí. Hi són des de l’any 2001 i els va portar del pantà de la Baells un veí de Vallcebre. Ja veieu que s’hi han trobat molt a gust.
L’aeri que servia per baixar el carbó fins al Collet, on arribava el tren, també sortia de l’antiga Mina Tumí.
Als nens i nenes de Vallcebre ens agrada molt venir a Tumí, hi hem plantat arbres per tal que sigui un lloc encara més agradable i també ens feia molta il·lusió que fos el lloc escollit per acabar la història de la Colla de la Marmota i una sorpresa inesperada. Per cert, ja sabeu com acaba? Si us asseieu de cara a les petjades us sentireu un membre més de la colla.
Informació aportada per: Glòria Malé i Josep Oriola
