LLOMBRICULTOR

En general les llombrius causen rebuig, o ens fan fàstic, però si pensem en la seva importància alhora de descomposar la matèria orgànica, veurem què són una peça clau en el reciclatge de nutrients i en els processos d’alimentació de les plantes, alhora que milloren les propietats dels sòls. 

Per què ho fem? doncs per tenir el nostre propi compostador i fer-ne ús per a l’hort que tenim a l’escola.

El cuc que tenim en alimentar-se recicla tot tipus de matèria orgànica, i permet obtenir com a productes comercials: lixiviats i humus que són altament fertilitzants; també se’n pot obtenir farina de llombriu, amb un alt contingut proteic. 

Com ha de ser el seu hàbitat i la seva alimentació?

• Humitat: regular (80-90%)
• Temperatura de l’aula: 12 a 25ºC
• Necessiten foscor i tranquil·litat
• Alimentació progressiva ( quantitat de llombrius i quantitat de menjar):
• Al principi exploren l’habitat on viuen i triguen aproximadament 1,5-2 mesos en menjar normalment. Exemple amb 500g de llombrius: 
• El primer mes no s’han de superar els 500- 700g setmanals d’aliments Quantitat d’aliments per 1 setmana aprox. = Pes de les llombrius 
• A partir del segon i tercer mes cal anar augmentant la quantitat. Quantitat d’aliments per 1 setmana aprox. = 2,5 x Pes de les llombrius Al cap de 3-4 mesos ja funcionaran al màxim. Quantitat d’aliments per 1 setmana aprox. = 4 x Pes de les llombrius. “500g llombrius mengen normalment 1,5-2Kg a la setmana de restes orgàniques”. 
• Cal anar valorant la velocitat de creixement de la colònia per ajustar la quantitat de menjar. Les llombrius adultes poden menjar cada dia el seu pes en aliment, però no tota la colònia seran llombrius adultes! 

• Textura o consistència dels aliments

• Com més trossejats estiguin els aliments més fàcil serà que les llombrius els processin. 

• Freqüència de l’alimentació:

• Des de l’inici de l’alimentació i fins als 2 mesos aproximadament alimentar 2 cops per setmana. 
• Posteriorment, es pot alimentar 1 cop per setmana. 

• Alimentació:

• Fruites preferides: meló, mango, plàtans, figues… les dolces. No usar cítrics: baixa el pH. 
• Verdures: NO usar tomàquets, alls, cebes ni bitxos. 
• Verdures cuites (amb moderació): les digereixen amb facilitat, però com tenen molta humitat, cal barrejar-les amb substrat sec com paper o cartró trossejat 
• Compost madur i fem descompost: és material orgànic prèviament digerit per l’activitat enzimàtica, bacteriana i fúngica de microorganismes descomponedors, fàcil d’assimilar i processar. Com a mínim 3 mesos de maduresa (no pot ser fresc perquè l’amoníac i els gasos de la fermentació anaeròbica els perjudiquen). 
• Restes d’infusions i de cafè: inclús els sobres si són de cel·lulosa (sense grapa). El marro del cafè els hi agrada i ajuda millorar la textura i la estructura de l’humus. 
• Paper i cartró: per millorar la textura i l’aeració, afegir de forma regular en petites quantitats i trossejat. Mai paper plastificat o amb tinta (segons fonts). Pot absorbir el possible excés d’humitat o remullar-se per evitar-ne la pèrdua, segons convingui. 
• Closques d’ou triturades: aporten minerals, sobretot calci, i ajuden a disminuir el pH. 
• Gespa i herba segada: Es descompon amb rapidesa i ho digereixen bé. S’ha de deixar assecar al sol i barrejar amb les restes orgàniques de la cuina.

En resum: