Història de la vila

La vila de Collbató ha estat durant segles el portal d’entrada per excel·lència de Montserrat, la muntanya més emblemàtica del Principat. Milers de peregrins d’arreu i visitants en busca de pau han passat al llarg de la història per Collbató, potser fent-hi nit, de camí al santuari, guardant en la memòria el record d’un poble que navegava entre el món agrari de secà (vinya i olivera) i la tragineria.

Municipi que gaudí dels primers assentaments ara fa 4.000 anys, visqué un dels seus episodis més contats durant la Guerra del Francès, quan el posteriorment heroi local Mansuet Boxó, collbatoní desterrat convertit a bandoler, foragità ell sol les tropes napoleòniques amb una mostra d’enginy i perspicàcia.

Les Coves del Salnitre, refugi d’aquest personatge llegendari, són un dels atractius principals d’aquesta vila que gaudeix d’una localització privilegiada als peus de Montserrat i d’on s’abasten tots els tresors naturals que amaga la muntanya: les profundes canals, les roques de formes fantàstiques, el vol dels ocells, els boscos d’alzina i roure…

Però Collbató no compta només amb l’atractiu natural de la muntanya sinó que alberga un contingut cultural, històric i artístic de gran valor. Descobriu el castell i el nucli medieval, l’arquitectura popular, l’art modernista, el Museu de Coses del Poble, l’antic molí d’oli, l’internacionalment conegut Taller d’Orgues Blancafort i l’església de Sant Corneli realitzant un agradable passeig pel poble.

El municipi, amb una extensió de 17,99 km2, s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat.

El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot coll Betonis, el nom geogràfic de coll i un antropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia.

Tota la zona conté testimonis d’un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la cacera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors… Aquests grups van utilitzar les coves de Collbató (Cova Gran, Cova Freda i la Cova del Salnitre) com a llocs de refugi i d’aixopluc, però no com a espais d’hàbitat permanent.

La primera prova documental que es té de Collbató apareix al 1113 (tot i que la torre de guaita, al voltant de la qual es va anar formant la població, és possible datar-la del 942) quan el Comte Gilabert, senyor de la Guàrdia, el cedeix en dot a la seva filla Ermesenda al casar-se amb Bartomeu, els descendents dels quals foren senyor de Collbató fins l’any 1292 que fou adquirit per Guillem Dufort. L’any 1375 el seu nét cedeix a l’Abat de Montserrat al morir sense descendència.

Collbató torna a aparèixer en la història a principis del segle XIX, quan les tropes napoleòniques travessen la població per tal d’accedir al monestir, és en aquesta època en la que s’ambienta la llegenda d’en Mansuet Boxó, nom que pren l’escola nova el 2011.

L’economia ha estat basada bàsicament en l’agricultura i la vida al poble ha estat molt lligada al fet traginer, que s’encarregaven de portar mercaderies i passatgers fins al monestir. Vora de l’autovia (A2) encara es conserva la masia de la Fumada, antic hostal que durant el segle XIX va donar servei als viatgers que anaven de Barcelona fins a Igualada. Al poble trobem La Posada Las Cuevas, avui dia els baixos de la qual està convertida en una carnisseria que conserva l’estètica d’aleshores i les habitacions.

Ja en el segle XX proliferen les segones residències, en la primera època la Família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l’actual casa de la Vila. Elies Rogent al contraure matrimoni amb la pubilla d’Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent.

L’activitat, però, que dona més renom a Collbató és la de la construcció d’orgues, construcció artesanal amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S’inicia a 1926 amb l’italià Silvio Puggina i ara es regida per la família Blancafort.

Collbató en l’actualitat és un municipi de prop de 4000 ciutadans i ciutadanes que s’apleguen en un munt d’urbanitzacions.  El poble ha vist arribar moltes joves famílies, arribades de la corona metropolitana i dels pobles veïns, com Esparreguera, per les excel·lents comunicacions amb Barcelona (Autovia) i la possibilitat de fer-se una casa en un entorn de postal. Durant aquesta darrera dècada el padró infantil no ha parat de créixer i és un poble amb un 25% de la seva població dels 0 als 18 anys. S’ha fet necessari la creació d’un institut (SI Collbató el curs 2006-2007) i una escola nova de primària (Escola Mansuet el curs 2007-2008).