El Consell Escolar de Catalunya, òrgan superior de participació de la comunitat educativa de Catalunya, té, entre d’altres, la missió d’estudiar com millorar l’adequació de l’ensenyament a la realitat social, així com formular per iniciativa pròpia propostes relacionades amb la seva qualitat. D’acord amb aquestes funcions, aquest document fa referència a la necessitat de compatibilitzar la utilització de les tecnologies mòbils en les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb el bon ús d’aquests dispositius dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial i que la convivència surti enfortida.
En aquest document s’empra l’expressió “tecnologies mòbils” per designar principalment els telèfons mòbils intel·ligents (smartphones), dispositius digitals fàcilment transportables que permeten accedir a Internet, que tenen funcionalitats multimèdia, que es poden emprar en un gran nombre d’activitats de processament i comunicació d’informació, que habitualment són propietat d’un individu més que no pas d’una institució i que són usats a criteri personal i sota el seu control. Tanmateix, tal com assenyala l’estudi Policy guidelines for Mobile learning de la UNESCO, l’expressió tecnologies mòbils també inclou, a més dels telèfons, altres dispositius com tablets (tauletes tàctils), e-readers (lectors de llibres electrònics), reproductors portàtils d’àudio i consoles de jocs. L’elevada dinàmica de la tecnologia fa que aquesta relació evolucioni de manera continuada en prestacions i tipus de productes, com ho demostren els emergents dispositius wearable.
L’amplíssima i ràpida incorporació de les tecnologies mòbils en tots els àmbits d’activitat personal, social i econòmica obliga a redefinir sistemes i procediments, a repensar estratègies i models de treball i d’activitat i, fins i tot, a crear nous codis de conducta i de relació. L’educació no és en absolut aliena a aquest fet. Situacions noves i canviants plantegen reptes que s’han d’afrontar amb esperit constructiu i pensant en les conseqüències i implicacions futures de les decisions actuals.
L’enorme presència social de la tecnologia és ben manifesta a la llar. En termes generals, en una generació l’equipament ha passat de la inexistència de material informàtic a comptar amb múltiples dispositius: ordinadors fixos i portàtils, tauletes, telèfons mòbils i fixos, consoles i altres aparells digitals, inclosos els televisors connectats a Internet. Infants i adolescents troben absolutament natural un entorn que per als més grans és en bona part sobrevingut i els exigeix un esforç de comprensió i adaptació. L’educació dels fills i filles en relació amb les tecnologies de la informació i la comunicació ha esdevingut una necessitat, oimés quan pares i mares són els primers educadors i els responsables legals del capteniment dels menors d’edat.
La penetració de tecnologies mòbils a la societat, el seu ús generalitzat per part de la població i dels joves en especial, la potència de les funcionalitats i l’impacte de les aplicacions, així com la proliferació de normatives i iniciatives reguladores a diversos nivells, posen de manifest, a criteri del Consell Escolar de Catalunya, la conveniència de plantejar i fer públiques diverses consideracions sobre aquesta temàtica. En aquest sentit, el present document pretén en primera aproximació aportar orientacions i elements de reflexió que puguin ser d’utilitat a la comunitat educativa a l’hora de bastir solucions adequades i satisfactòries als reptes que planteja la ubiqüitat de les tecnologies mòbils en els centres educatius.
