La revista in-fan-ci-a va publicar al 2010, en el seu número 176, l’article “Comença l’escola bressol, un procés de familiarització”, reflexions que giren entorn a la terminologia que fem servir i la importància que té aquest moment pels infants i les famílies.
“L’entrada dels infants i les famílies a l’escola és motiu de reflexió contínua. Això ens porta a ser més curosos fins i tot amb les paraules que usem per definir aquest moment. Quan plantegem una escola amable, una escola on la clau del projecte rau bàsicament en la relació amb les famílies, ens adonem que, en sintonia amb aquesta escola en què creiem, cal fer un petit salt i adoptar altres termes molt més democràtics en les nostres reflexions i comunicacions diàries. Per això ja no només parlem d’adaptació, paraula que comença a estar discutida, sinó també d’acollida i familiarització.”
“Aquest darrers any s’ha parlat molt del terme adaptació i de la important interpretació que en va fer Charles Darwin en la seva teoria de l’evolució de les espècies. Al llarg del temps els animals s’han adaptat al seu medi per poder sobreviure millor que els seus competidors: les girafes han allargat el coll per poder arribar a les fulles més altes. I és que saber-se adaptar és quelcom important, també per als humans. Però què implica el terme adaptació quan parlem d’homes i dones? Què implica l’adaptació dels infants més petits a l’escola? Adaptar-se o familiaritzar-se?
Familiaritzar-se o adaptar-se?
La reflexió i discussió constant de diferents grups de treball sobre l’experiència de Lóczy i altres sobre la relació amb els infants i les famílies han fet aparèixer el concepte de familiarització per anomenar l’acompanyament de l’infant i la família durant el primer temps d’estada a l’escola bressol. Adaptar un infant i la seva família pot implicar, sense adonar-nos-en, que siguin ells qui s’adapten a les escoles, als ritmes i als professionals que hi treballen. De seguida interessa que el nen o la nena «agafi el ritme» i, per tant, que balli al nostre compàs. L’organització de l’escola, a vegades, fa que anem homogeneïtzant horaris per tal de poder atendre tots els infants al mateix moment. D’aquesta manera la cuina s’organitza «per a l’hora del dinar» o el descans de tots els infants, sigui quina sigui la seva edat, es fa «al migdia». Si ho pensem bé, en l’adaptació, hi pot haver, segons com es faci, una connotació de cessió, on una de les dues parts (o escola o infant i família) ha de cedir. Quasi sempre són aquests segons els que cedeixen. Quan parlem de familiaritzar els infants i els seus progenitors amb l’escola ens referim a la necessària existència d’una bidireccionalitat escola-família. Per a nosaltres familiaritzar és establir vincles entre totes les persones implicades en l’educació d’un infant: el mateix infant, la seva família i les i els mestres que en tindran cura.
Hem anat a l’arrel dels termes i hem buscat el seu significat a l’enciclopèdia. Hi trobem que adaptar és «acomodar-se, conformar- se, resignar-se a alguna cosa», i que familiaritzar és «fer-se (algú) familiar amb una persona o amb una cosa, esdevenir familiar amb una persona». Per tant, com que ens sentim més còmodes amb aquest terme, l’adoptarem per a referir-nos a aquest temps en què els infants, les famílies i els mestres inicien una història comuna al començar tots plegats un nou curs a l’escola.
Però, què vol dir familiaritzar-se? Què defineix una bona familiarització? Quan s’inicia la familiarització? Quin és el sentiment de les famílies davant l’entrada a l’escola? Com acull l’escola aquest sentiment? Quina resposta hi dóna? Quan creiem que ja està familiaritzat un infant? Són interrogants que ens sorgeixen, als quals hem donat voltes i que intentarem posar al damunt de la taula.
Qui es familiaritza?
Ens adonem que, en un període tan delicat com el de l’entrada a l’escola bressol, cal tenir en compte, com ja hem esmentat, tots els implicats en aquest moment: infants, famílies, educadors de referència, altres adults de l’escola. En definitiva, tots els que viuran aquests primers diez amb molta intensitat. Els infants, els mestres i les famílies perquè en seran els actors directes, però cal no oblidar la resta del personal de l’escola, com ara els educadors complementaris, la resta d’educadors dels altres grups, les direccions i coordinacions, el personal de suport del migdia i, fins i tot, les altres famílies de l’escola que també estaran presents en aquests moments. Hem de tenir en compte que cada setembre hi ha infants i famílies que coneixen un nou espai, nous adults, altres models de relació i atenció, però els mestres i educadors també hi tenen el seu procés particular. Cada curs es coneixen noves famílies i s’hi estableixen noves relacions, i fins i tot, encara que algunes famílies ja siguin conegudes, és evident que les relacions evolucionen contínuament i uns i altres ens hem d’anar coneixent.
Per a nosaltres és imprescindible compartir entre les famílies i l’escola un projecte, basat en la comunicació i el respecte, que afavoreixi que l’estada dels infants a l’escola bressol sigui una experiència de vida. Cal que aquest projecte sigui, a més de conegut, consensuat amb les famílies, perquè són uns dels protagonistas principals de l’escena. Consensuat perquè els hem escoltat. Consensuat perquè hem acollit les seves idees i les hem tingut en compte. Consensuat perquè moltes vegades ens han pogut fer veure petits reajustaments que, vistos des de fora, són clars, però que la nostra dinàmi- ca del dia a dia no ens deixa veure. Consensuat perquè d’aquesta manera estan fent escola, conjuntament amb nosaltres.”
Si voleu aprofundir una mica més, adjuntem l’enllaç amb el contingut complet:
