Ginys

Tres noies de 3r participen al Technovation Girls

admin22/04/21  

Technovation Girls és un programa mundial que fomenta les habilitats tecnològiques en les noies. Al llarg del programa, els equips han de dissenyar una aplicació per mòbil que solucioni un problema de la societat. L’Ona, la Somei i l’Aina  han presentat la seva app: My safe place. Al vídeo podeu veure més informació sobre l’aplicació que han dissenyat.

Esperem que tinguin molta sort.

Un grapat de contes

admin20/04/21  

Els alumnes de 4t d’ESO han escrit cadascú un conte per a una activitat de classe i, vista l’originalitat i la qualitat dels relats, els hem pogut donar forma de llibre. Aquest divendres, dia de Sant Jordi, tindrem els exemplars disponibles físicament a l’Institut perquè pugueu comprar-ne. No us en quedeu sense! Els diners recollits amb la venda seran dedicats al viatge de final de curs de 4t d’ESO.
El preu de cada exemplar és de 10 euros.

Entitats trobades

admin12/04/21  

PORTES OBERTES ESO

admin06/03/21  

Retransmissió portes obertes Viladomat

 

Vídeopoemes a la SA_304

admin19/02/21  

L’alumnat de 3r d’ESO dins de la SA_ 304 Identitats han treballat la poesia i han produït alguns vídeopoemes. Podeu gaudir d’algunes de les seves produccions.

 

L’espera   Matí al bar
Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fan tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.
                                  Joan Margarit

 

 S’han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l’enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l’abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.

 

 

Francesc Parcerisas