El passat divendres, 10 de juny, ens vam reunir per celebrar que el 3 de març de 1991 s’havia inaugurat oficialment l’institut Torre de Malla i que tot i que ha gaudit de moltes i molt beneficioses ampliacions i reformes estructurals, i ha vist passar per les seves aules centenars d’alumnes (és a dir, de famílies) i de professors, fets aquests que el podrien haver deixat ja cansat i potser una mica desencantat davant de la feina, continua amb la mirada, l’alegria i l’empenta d’un jove de 25 anys.
Personalment, he gaudit de 16 dels 25 anys de vida de l’institut fent de tutor, de coordinador de cicle i de coordinador pedagògic fins a arribar a director, i he pogut veure la feina realitzada al Torre de Malla al llarg de tots aquests cursos des de molts punts de vista diferents, que m’han confirmat sempre que els nostres alumnes no només sortien ben preparats per afrontar el món laboral o la universitat, o un altre estudi superior de la seva elecció, sinó que també marxaven amb un molt bon regust, amb alegria i, fins i tot, enyorança, quan no havien tingut temps encara per sentir-la.
Durant aquests 16 anys m’he trobat moltes vegades amb ex alumnes pel municipi de Parets i sempre m’han saludat amb alegria i intentant rememorar ràpidament moments d’una estància que es notava havia estat feliç al nostre institut.
En els anys que han de venir, continuarem fent reformes estructurals per adequar l’edifici a les persones que el visquin, no que l’utilitzin, sinó que el visquin, i continuaran passant per les seves aules centenars d’alumnes i professors, i el centre complirà 50, 75, 100 o fins i tot 200 anys, i potser no serà aquí cap ni un de nosaltres, però aquest continuarà sent un institut jove, de només 25 anys, mentre els seus alumnes (és a dir, famílies), professors i personal d’administració i serveis continuïn treballant amb l’alegria i l’empenta que ara mateix té l’institut Torre de Malla.
Moltes gràcies a tots els presents per haver volgut celebrar un moment tan important amb tots nosaltres i, sobretot, gràcies a tots els que heu fet un esforç per tornar a l’institut quan ja éreu, o sou, físicament o vitalment tan lluny.
Jesús Paniego
Director
Segueix-nos!