“That`s a musical”
El 20 de novembre l’alumnat de la matèria de Música de 2n. de l’ESO va assistir a l’espectacle “That’s a musical” al CaixaForum de Barcelona. Posteriorment a classe es van elaborar unes crítiques musicals d’aquesta activitat. A continuació us adjuntem alguns dels exemplars:
Un musical de musicals
Quan pensem en un musical, ens referim a un espectacle que barreja el teatre i la música per transmetre sensacions al públic d’una manera dinàmica i innovadora. Amb el pas dels anys, aquest gènere s’ha anat popularitzant mundialment i un munt de brillants idees han sortit a la llum en una clau musical.
“That’s a Musical”, un espectacle de petit format representat a l’auditori del Caixa Forum barcelonès, fa un recorregut per tota la història del gènere; passant pels seus orígens, la seva època daurada i la seva transformació i adaptació a la cultura actual.
Utilitza un repertori escollit d’entre els musicals, amb tota mena de cançons de diversos autors, des d’ABBA fins a John Kander. Aquesta obra acompleix gairebé a la perfecció les expectatives entre el que vol ser i el que és.
“That’s a Musical” va ser estrenada el juny del 2017 amb els objectius de fer entendre el procés de creació d’un espectacle musical, de descobrir el musical americà com una de les mines on neix aquesta forma de cultura popular i d’aprendre d’un dels seus pilars més sòlids: el treball en equip.
El muntatge narra la història de quatre afeccionats al musical que entren a un teatre abandonat a la recerca d’escenografia. Mentre fan memòria del seu passat, van destapant mantes i descobrint nous elements escenogràfics que els fan recordar: “M’imagino, m’imagino…” Mitja màscara blanca, o bé una solemne bandera roja, una gran cortina cabaretiana o quatre titelles en forma de gat són alguns dels elements que formen la increïble escenografia teatral dissenyada per Joan Maria Segura i Bernardas que també és el director de l’espectacle. L’escenari presenta una sèrie de capses i paquets folrats que formen una meticulosa estructura acompanyada de la senzilla, però profunda, il·luminació ideada per Joaquim Guirado. Diferents punts de llum i canvis de color creen una fluida transició entre escenes i cançons. I és allà on el públic sent l´ essència del teatre. Una de les escenes més memorables és la recreació de l’escenografia del musical El Fantasma de l’Opera on una de les capses esdevé la barca del fantasma i l’entorn s’encega amb una forta llum blava. El fum enfonsa el terra en una lúgubre catacumba que els actors creuen dins del bot. La barreja entre la música, les tres veus i, l’escenografia fan d’aquest moment un dels més fantàstics de la funció. D’aquesta manera, en obrir cada gran capsa de records, els actors interpreten diferents personatges de musicals clàssics, interpretant peces dels grans compositors del s.XX com Andrew Lloyd Webber o Stephen Sondheim. Gerard Alonso és l’únic músic d’aquest espectacle, i és a ell a qui dono la meva gran ovació. Aquesta obra té uns dels millors treballs musicals que he vist a Barcelona, podent-se comparar amb musicals d’alta qualitat com Molt soroll per no res, al Teatre Nacional. Només amb l’ajut d’un sol piano, es pot sentir un so amplificat com si s’escoltés una orquestra sencera.
Els intèrprets també juguen un paper decisiu a l’hora de coordinar-se harmònicament i realment ho aconsegueixen: les tres veus es fusionen com si fossin una de sola. Hi ha diferents equips d’actors segons el dia de la funció. Jo vaig veure i aplaudir a Elisabet Molet, que interpreta a Joana, una jove afeccionada que desitja ser dramaturga. La seva preciosa veu cristal·lina era notable a peces com “Memory “de “Cats”.
També a Ariadna Comas, que construeix el paper de Marga, una futura actriu. Brilla la seva cançó “I Don’t Know How To Love Him”, de “Jesucrist Superstar”, que ens comunica una sensació única i singular. Eloy Gómez encarna a Erra, l’escenògraf. Un dels temes dels que més vaig gaudir és el ja mencionat El Fantasma de l’Òpera, sobretot la seva seductora representació de “Music Of The Night”.
De tota manera, he trobat que algunes actuacions repetien una mica certs estereotips: la dramaturga somiadora, l’escenògraf amanerat o l’actriu entusiasta. En aquest sentit, el fet que sigui una obra pensada per a un públic familiar genera aquest tipus de limitacions. Malgrat això, “That’s a musical” m’ha semblat una fantàstica obra plena d’un repertori únic i excepcional, i desitjo que perduri a la sala del CaixaForum durant molts anys.
Daniel Pérez Cruz
2n.N
THAT’S A MUSICAL: APROPAR EL TEATRE MUSICAL A JOVES I NENS
El dimarts 20 de novembre, al CaixaForum de Barcelona, es va representar l’obra musical titulada “That’s a Musical”, una producció de l’Obra Social “La Caixa” que té com a objectiu apropar el teatre musical a joves i nens.
“That’s a Musical” és un musical que tracta sobre quatre amics amants del musical que s’endinsen en un teatre abandonat i van descobrint els seus secrets a mesura que van cantant cançons de musicals coneguts com “Cabaret”, “Rent” i “Mamma mia!”, entre d’altres. A l’obra, tres dels quatre intèrprets, canten i ballen mentre que el quart fa la part més instrumental amb el piano. Aquesta és la que em va agradar més. Tots els actors eren d’aquí i les seves edats voltaven els trenta anys aproximadament.
En aquesta obra el repertori és molt variat al estar format per diferents cançons de distints musicals. Comença amb la cançó Obre la porta de Xavier Torres i Joan Maria Segura i continua amb altres cançons com Memoy, Rèquiem for Evita, Phantom of the opera, All that jazz, Money, money, Seasons of love, Mamma mia! i Waterloo per destacar algunes de les més conegudes.
La interpretació em va agradar força, però vaig trobar que els actors sobreactuaven massa alguns moments, encara que en general la resposta del públic va ser positiva. Em va agradar molt com, de forma bastant natural, introduïen les diferents cançons.
Recomano aquest musical a tots els públics, ja que es molt interessant tornar a escoltar aquestes cançons que tothom, alguna vegada, ha escoltat.
Laia Espluga
2n. N
UN VIATGE ENTRE MUSICALS AMB ENTREBANCS
Dimarts passat al CaixaForum va tenir lloc “that’s a musical,” un viatge entre molts musicals importants en la història d’aquest gènere.
“That’s a musical” és un espectacle de quatre intèrprets: dues noies i dos nois, els protagonistes de la història. El musical es va fer per a diferents instituts amb la finalitat d’ensenyar als alumnes com és aquest món d’explicar i interpretar una història on la major part de l’obra és cantada, i per això van interpretar fragments de diferents musicals: Cats, Mamma Mia, Cabaret… Tres dels intèrprets cantaven i ballaven, i el quart tocava el piano, tots parlaven i eren actors/actrius del musical.
La funció va començar amb tots els llums apagats i l’entrada dels amics enamorats dels musicals que amb llanternes van arribar on hi havia tot l’attrezzo d’un teatre que anava a tancar. Molts no se’n van adonar que l’obra havia començat , perquè l’escena estava a les fosques i els micròfons, quan parlaven, no s’escoltaven bé i no s’acabava d’entendre el que deien, però quan es van encendre els llums ja s’entenia millor el que estaven contant. La història del musical es va fer una mica repetitiva, la gent no podia cantar la majoria de les cançons perquè no les coneixia, en canvi si haguessin interpretat alguna de més popular amb versió original com Mamma Mia potser la gent hauria pogut identificar-la i recordar-la.
Quant a la interpretació, no ho feien malament, però el piano sonava molt fort i a l’hora de cantar els intèrprets no podien lluir la seva veu. El ball, penso que el portaven molt bé, llevat d’una de les noies a qui li mancava il·lusió per comunicar-ho. Hi havia parts dels musical que estaven molt bé, perquè abans de posar-se a cantar una cançó, feien una petita introducció del musical i de l’escena que anaven a interpretar. Hauria estat molt bé si ho haguessin continuat així amb tots, ja que de vegades passaven de cop a un altre musical i no s’acabava d’entendre el fil de l’argument. Els moments que més em van agradar van ser quan van interpretar el musical de Cabaret i el de Mamma Mia perquè eren els que millor coneixia i els que se’m van fer menys avorrits. Em va semblar força bé la idea d’acabar parlant del futur de cadascun dels protagonistes. Tot i així, per haver pagat el que vam pagar cadascun per anar a veure aquest musical penso que va estar força bé. De totes maneres, aquests petits entrebancs del so, la manera de passar d’alguns musicals a uns altres i que només hi hagués una cançó en versió original va fer que sortís del CaixaForum gairebé igual que com hi havia entrat Lúa Gómez
2n. P
