Projecte educatiu

Institut Sants

Introducció

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’Institut Sants és el document que la comunitat educativa  del centre formula, des de  la seva heterogeneïtat, per tal de coordinar i unificar les actuacions i orientar-les a  conformar una personalitat pròpia.

El punt de partida són els principis rectors de la legislació educativa general i, en particular, els que la LEC especifica com a inspiradors de la tasca educativa. Així, el sistema educatiu ha de contribuir, entre d’altres aspectes:

  • A la transmissió i consolidació dels valors propis d’una societat democràtica.
  • A la universalitat i equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i a la integració de tots els col·lectius.
  • Al respecte a la llibertat d’ensenyament, de càtedra del professorat i de consciència dels alumnes.
  • A facilitar la inclusió escolar i la cohesió social.
  • A fer possible la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat.
  • A l’arrelament dels alumnes al país.

D’altra banda, el PEC, tot partint del context  en el qual està situat el centre, en concreta els trets d’identitat i formula els objectius  que persegueix, sent conscient  del deure d’adequar-los  i flexibilitzar-los  a les necessitats canviants  de l’entorn  i de la societat en què s’emmarca. Així, el PEC neix com a puntal de la tasca diària, però amb l’esperit de ser reformat quan es cregui convenient.

Així doncs, com a expressió de l’objectiu primordial la comunitat educativa de l’Institut Sants, formada per professors, alumnes, pares i mares d’alumnes i personal d’administració i serveis, manifesta voler:

Aconseguir, amb la voluntat, el treball i l’esforç de tots, la formació integral, tant intel·lectual com humana i social, del nostre alumnat. Cal que el nostre alumnat adquireixi les competències bàsiques, els coneixements i els hàbits de treball intel·lectual, expressió artística i motriu, que els permetin integrar-se plenament i satisfactòriament en la societat i accedir amb molt bona preparació a qualsevol tipus d’estudis posteriors i al món del treball.

Volem que del nostre centre surtin persones amb valors, cultes, crítiques, autònomes, solidàries i compromeses en la conservació del medi ambient i en tots els problemes del món actual.

Creiem que això només és possible en un ambient de llibertat, responsabilitat i màxim respecte cap als altres i on cap membre del centre es pugui sentir discriminat i, per això, es propicien en tot moment els valors i actituds solidaris i igualitaris, i s’impedeixen les actituds sexistes, racistes o xenòfobes.

La concreció del PEC requereix d’altres documents que especifiquen la seva posada en pràctica i que són els següents:

  • Les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) regulen l’estructura organitzativa, la participació de la comunitat escolar en la vida del centre, les normes de convivència, la definició de les faltes lleus, les mesures correctores i sancionadores, entre d’altres aspectes.
  • El Pla d’acció tutorial (PAT) concreta les actuacions de tutoria i d’orientació per als diferents nivells de l’etapa educativa.
  • El Pla TAC coordina la integració de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement en les programacions i el seu ús en la pràctica educativa, vetlla per la competència digital dels alumnes, optimitza els recursos tecnològics i dinamitza la presència del centre a Internet.
  • El Projecte lingüístic recull el paper de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe i el tractament de les llengües.

Aquesta modificació del Projecte Educatiu de Centre, formulada per la direcció del centre, ha estat aprovada amb la participació de la comunitat educativa a través dels seus òrgans col·legiats: Claustre i Consell Escolar.

Característiques de l’institut

Marc Legal

Les disposicions fonamentals que emmarquen els ensenyaments secundaris són les següents:

  • La Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
  • La Llei Orgànica d’Educació (2/2006) modificada per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (8/2013).
  • La Llei d’Educació de Catalunya (12/2009).
  • El Decret 102/2010 d’auto­no­mia dels cen­tres edu­ca­tius.
  • El Decret 155/2010 de la direcció dels centres educatius públics.
  • Reial decret 1467/2007 pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat i se’n fixen els ensenyaments mínims (BOE núm. 266, de 11.2007).
  • Decret 142/2008 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGC núm. 5183).
  • Decret 143/2007 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 4915) modificat pel Decret 51/2012, de 22 de maig (DOGC núm. 6135).
  • Les resolucions anuals per les quals s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres.

Tipologia escolar

L’Institut Sants és un institut públic situat al districte de Sants-Montjuïc i depenent de la Generalitat i del Consorci d’Educació de Barcelona. És un centre sufragat amb diners públics i amb un fort arrelament al barri de Sants, d’on procedeix la major part del seu alumnat, el qual accedeix al centre pels sistemes d’adjudicació de places de les administracions educatives corresponents.

El professorat, en un percentatge important, és funcionari; altres són interins, i han estat assignats al centre pels diversos procediments de mobilitat del professorat. El seu objectiu comú és la formació de l’alumnat. Una part important del professorat viu al barri o en zones properes i, per tant, és conscient de la realitat social, econòmic, cultural i educativa de l’alumnat.

L’Institut Sants imparteix ensenyaments secundaris obligatoris (ESO) i postobligatoris (Batxillerat). Actualment, està dotat amb quatre línies d’ESO i dues de Batxillerat.  Els estudis de Batxillerat impartits corresponen a les branques de coneixement d’Humanitats, de Ciències, de Ciències de la Salut, de Ciències Socials i Jurídiques i d’Enginyeria i Arquitectura. A més a més, el centre està dotat amb una aula d’acollida per als alumnes nouvinguts i, des del curs 2013-2014, amb una unitat de suport a l’educació especial (USEE).

Amb gairebé 600 alumnes, a prop de 60 professors i una dotació de personal auxiliar i de serveis de 5 persones, l’Institut Sants és un centre força gran però en el qual s’aconsegueix vèncer  la complexitat organitzativa que implica donar satisfacció als requeriments educatius legals i als compromisos adquirits per la comunitat educativa.

Situació socioeconòmica i cultural.

L’Institut Sants està situat en el districte de Sants-Montjuïc i pertany al barri de Sants.

La seva zona d’influència està delimitada pels carrers Gran Via de les Corts Catalanes (Sud-Est),  Tarragona i Josep Tarradelles (Nord-Est), Madrid i Berlín (Nord-Oest) i Riera Blanca (Sud-Oest). Inclou 10 escoles dins la seva àrea d’influència: Barrufet, Cal Maiol, Gayarre, Lluís Vives, Mossèn Jacint Verdaguer, Pràctiques, Francesc Macià, Jaume I, Miquel Bleach  i Sant Vicenç de Paül.

La major part de l’alumnat procedeix de la zona i reflecteix un entorn social canviant els darrers anys, amb una significativa presència d’immigrants, sovint amb problemes econòmics i, en alguns casos, d’integració social, cultural i lingüística, al costat de famílies amb lligams antics amb el barri de classe mitjana o mitjana-baixa. Fins ara, el centre s’ha convertit en un pont entre famílies autòctones que aposten per l’ensenyament públic inclusiu i les famílies nouvingudes.

Tot i que l’àrea d’influència de l’institut i els límits del barri de Sants no són completament coincidents,  les dades que l’Ajuntament de Barcelona proporciona per al barri de Sants aporten algunes de les característiques demogràfiques i culturals més significatives  de l’alumnat de l’institut.

El barri de Sants té una població de 41.057 habitants l’any 2013, dels quals el 61,2% són catalans, el 16,1% són de la resta d’Espanya i el 22,7% són estrangers.

L’estructura d’edat es distribueix de la manera següent: l’11,1% tenen entre 0 i 14 anys, el 8,4% entre 15 i 24 anys, els 59,4% entre 25 i 64 anys i el 21,1% 65 anys o més.

Els percentatges de les nacionalitats dels nouvinguts són: bolivians (7,1% sobre el total de la població estrangera), italians (6,1%), pakistanesos (5,2%), xinesos (5,1%), equatorians (4,9%), marroquins (4,2%), tot i que globalment predomina la població estrangera d’origen sud-americà. D’altra banda, les llars constituïdes exclusivament per població estrangera representen el 8,5% del total.

Pel que fa al nombre de llars amb persones menors de 16 anys el 81,2% de les llars no en té cap, el 17,6% entre 1 o 2, i  l’1,2% en té 3 o més.

Les dades sobre el nivell  d’estudis de la població major de 16 anys (36.575 habitants) mostren que el 7% d’aquesta població no té estudis, el 21% ha superat els estudis d’EGB, el 20,3% els d’ESO o FPI, els 25,3% els de Batxillerat o CFGM i el 26,4% està en possessió d’un títol de CFGS o universitari.

Finalment, cal indicar que l’edat mitjana de les persones de les llars constituïdes exclusivament per població espanyola és de 47,8 anys, en canvi, la de les constituïdes per població exclusivament estrangera és de 31,5 anys.

Història

L’Institut Sants es va construir a finals dels anys 50 i es va inaugurar l’any 1962. Fins a l’any 1966 va rebre la denominació d’Ausiàs March, moment en què va adquirir el nom d’Emperador Carles.

Des dels seus orígens, l’edifici s’ha anat remodelant, ampliant i adaptant a les noves situacions i plantejaments. Una remodelació important es va fer quan va passar a ser mixt i es van construir els vestuaris de noies. La biblioteca fou construïda l’any 1978 aprofitant una part de l’antiga capella i a l’any 1983, quan es va dessacralitzar la capella, l’altra part es va convertir en sala d’audiovisuals. A poc a poc, es varen fer reformes per a adaptar el centre a les noves demandes educatives; es va habilitar una aula de projeccions per a les classes d’història de l’art, es van fer dues aules de dibuix i l’any 1991 es va reconvertir l’antiga cuina en aula de música. L’aplicació de la LOGSE va obligar a l’habilitació de noves aules per acollir nous alumnes, a la creació d’aules d’idiomes, aules de tecnologia i aules d’informàtica.  Els últims anys s’ha millorat l’equipament de les aules amb la dotació d’accés a internet i canons de projecció, a fi de posar a l’abast de l’alumnat les noves tecnologies, imprescindibles en el nostre projecte educatiu de centre. Aquestes obres han anat acompanyades de la supressió de barreres arquitectòniques per fer l’institut accessible a tots.

Trets d’identitat

Línia metodològica

Com a centre es vol donar una coherència a l’acció col·lectiva del claustre. Per aconseguir-ho es propicia el diàleg i el consens entre el professorat, es treballa per a què arribi a la concepció de l’institut com un tot, es procura que pugui plantejar-se objectius atractius i s’orienta la tasca escolar cap a una perspectiva de futur.

D’altra banda, l’Institut Sants ha de donar resposta a un alumnat amb diferències intel·lectuals, econòmiques, físiques, culturals i lingüístiques. Això obliga  a adaptar la tasca educativa a ritmes d’aprenentatge diversos, a l’assoliment de reptes individuals diferents, però amb un mateix objectiu: que els alumnes adquireixin unes competències bàsiques transversals i uns coneixements cientificoculturals, que els permetin no només la inserció en el món laboral o l’accés a estudis posteriors amb garanties d’èxit, sinó també la formació bàsica que un ciutadà enriquit ha de tenir. Per la qual cosa la nostra línia metodològica tindrà en compte:

  • Els aprenentatges individuals o personalitzats que desenvolupin les capacitats, les habilitats i les actituds que ajudin l’alumnat a adaptar-se a un món cada cop més canviant amb l’autonomia necessària. Satisfer aquesta necessitat obliga a una estructura de grups flexibles, sempre present en les matèries instrumentals d’ESO, i freqüents en d’altres, amb ràtios més reduïdes i una atenció específica a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
  • L’aprenentatge individualitzat adquireix una major dimensió si es fa en grup. Cal, sempre que sigui possible, familiaritzar l’alumnat en dinàmiques de grup que l’ajudin en la presa de decisions i de responsabilitats col·lectives dins un marc de col·laboració amb els altres companys i els professors. En són exemples les tasques realitzades en diferents assignatures i, especialment, els crèdits de síntesi, les sortides extraescolars i els viatges que, a la vegada, contribueixen a facilitar la connexió entre el centre i l’entorn social.
  • L’aprenentatge individualitzat i col·laboratiu, tot i que aspira a donar satisfaccions específiques, ha de contribuir a la formació de persones amb interessos transversals, globalitzadors i interrelacionant les àrees de coneixement i el domini del conjunt de les competències bàsiques. Semblen d’especial interès per aconseguir-ho les activitats extraescolars com a complement del treball fet a classe i programades àmpliament per a tots els nivells educatius.
  • L’alumnat s’ha de sentir acompanyat en el procés d’aprenentatge a través de les tutories i pel conjunt de l’equip docent, de manera, que l’acció educativa es projecti cap el futur. D’altra banda, quan sigui possible, ha de tenir espais de participació en la presa de decisions.
  • El procés d’aprenentatge ha de contribuir a l’adquisició de coneixements i hàbits de treball –individuals i col·lectius- que combinin la teoria i la pràctica, el treball i l’estudi, l’esperit crític, en un marc d’actituds, valors i normes basades en el respecte i la solidaritat, el pluralisme i els valors democràtics i la lluita contra les actituds sexistes, racistes o xenòfobes.  En definitiva, ha de contribuir a què l’alumne valori les seves capacitats fins el punt d’aconseguir una autonomia positiva que li permeti afrontar nous reptes en el futur.

Aconfessionalitat de l’acció educativa

Totes les institucions públiques són aconfessionals; els centres docents han de respectar la llibertat religiosa individual.

L’Institut Sants vol ser profundament respectuós amb totes les confessions religioses, i més en un context amb una elevada presència d’alumnes procedents d’altres àmbits culturals i religiosos. S’opta  presentar el fet religiós, bàsicament, com un fet social, cultural i històric. L’institut assumeix una postura de no adoctrinament, no proselitisme, no sectarisme i de total respecte cap a tots.

Opció lingüística

El manament legal de reforçar el català en tant que llengua pròpia de Catalunya i de fer del català la llengua vehicular i d’aprenentatge inspira el projecte lingüístic del centre. Tot vetllant per assegurar els suports necessaris als alumnes que inicien els seus aprenentatges en català.

L’institut té la voluntat de normalitzar el català com a llengua de comunicació tant en les activitats educatives com en les administratives i de gestió.

El projecte de centre ha d’assegurar que  els alumnes, en finalitzar els ensenyaments secundaris, tinguin un bon domini, oral i escrit, del català i del castellà. Així mateix, s’aposta per la introducció progressiva de la llengua anglesa en diferents matèries, amb l’objectiu d’augmentar les competències comunicatives de l’alumnat en aquest idioma. I s’opta, dins les disponibilitats infraestructurals de cada moment, per la introducció d’una segona llengua estrangera (francès).

Per promoure el plurilingüisme dels alumnes, pel que fa a la llengua anglesa, l’institut participa en un pla integrat de llengües estrangeres (PILE) que introdueix aquesta llengua com a vehicular en algunes matèries, realitza anualment un intercanvi amb un centre educatiu holandès i, eventualment, acull estudiants de parla anglesa a classe. Pel que fa al francès, el centre l’ofereix com matèria optativa a partir de 2n d’ESO i el complementa amb alguna sortida a França.

Objectius

La revisió i aprovació del Projecte Educatiu de Centre realitzada a finals de l’any 2014 ha de fonamentar la tasca de l’institut en els propers anys i les línies a seguir per la futura direcció del centre, per la qual cosa defineix com a objectius i prioritats d’actuació els següents:

  1. Fer d’aquest Projecte Educatiu de Centre l’instrument entorn del qual es concentrin tots els esforços per tal d’aconseguir l’assoliment de les competències bàsiques per tot l’alumnat en les etapes d’ESO i Batxillerat. En l’acompliment d’aquest objectiu caldrà introduir les modificacions que la legislació determini.
  2. Anar revisant i actualitzant, en els propers anys, els diferents plans o documents que concreten l’aplicació d’aquest Projecte Educatiu de Centre.
  3. Revisar i, si és possible millorar, els projectes d’atenció a la diversitat com a eina de millora del rendiment de l’alumnat.
  4. Millorar els hàbits de treball de l’alumnat dins i fora del centre per tal d’assolir un bon rendiment acadèmic.
  5. Fomentar el gust per la lectura, així com la millora de la comprensió lectora, l’expressió escrita, l’expressió oral i la capacitat de concentració.
  6. Impulsar i promoure l’aprenentatge de l’anglès i altres llengües estrangeres.
  7. Fomentar l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) i, en paral·lel, en base a les disponibilitats de dotació per part de l’administració educativa i als recursos del centre, dotar el centre el millor possible per assegurar, d’un costat, l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i, d’altre, la competència digital dels alumnes.
  8. Facilitar la tasca del professorat i del PAS, fomentar el rigor en el compliment de les seves tasques i mantenir un bon clima i un bon ambient de treball, vetllant pel manteniment de l’ordre i la disciplina necessaris per exercir la seva feina.
  9. Impulsar l’educació en valors: pau, salut, solidaritat, conservació del medi ambient, no violència, així com la millora de la integració social, cultural i lingüística de tot l’alumnat a través de diverses activitats teatrals, culturals i esportives.
  10. Fer una bona projecció del centre al barri i a la ciutat.
  11. Dinamitzar la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa i fer-hi arribar la informació d’interès. Col·laborar amb les propostes que des de les famílies i els alumnes reverteixin en el millor funcionament de l’institut.
  12. Fer una gestió acurada i transparent dels recursos econòmics. Promoure els comportaments que ajudin a la conservació i millora de les instal·lacions i de l’equipament del centre.