Us presentem els tres treballs de segon de batxillerat seleccionats per participar en la Mostra de treballs de recerca de Sants Montjuïc: Cultius Aquapònics de Jordi Cercós Tuset, El dopatge en l’esport d’Alba Ferret i Blanco i Hi ha ciència en la música? L’espectrometria dels instruments de Maria Solé Piera. Aquest últim, és un dels tres elegits pel districte per presentar a la Mostra de Recerca Jove de Barcelona.
- Títol del treball: Cultius Aquapònics
- Autor: Jordi Cercós Tuset
- Àrea curricular: Biologia
Idea inicial, pregunta/es inicials, hipòtesi de partida
Els cultius aquapònics són una nova forma de cultiu que està prenent importància en el món de l’agricultura. Aquests es basen en la simbiosi entre peixos i plantes amb la finalitat que els peixos produeixin substàncies que serveixin d’adob per les plantes i aquestes filtrin l’aigua del sistema. D’aquesta manera s’estableix un ecosistema que, teòricament, augmenta la rendibilitat de la producció i permet cultivar amb poca necessitat de manteniment.
El procés d’elaboració
Així doncs, vaig decidir fer la comparació entre aquest sistema de cultiu i els cultius tradicionals. Per començar, vaig idear el projecte basant-me en la informació sobre el tema, que es troba de forma abundant a la xarxa i així començar a confeccionar el sistema aquapònic. En aquell moment també havia de plantar les plantes que utilitzaria com a estudi, les quals vaig decidir que serien enciams ja que eren les que millor s’adaptaven al projecte. Quan aquests van estar prou crescuts els vaig dividir en els que serien trasplantats en un cultiu normal i els del cultiu aquapònic, el qual ja estava preparat per iniciar el projecte. A continuació, vaig començar el seguiment, realitzant diversos controls de l’aigua i les modificacions necessàries per tal de preservar el funcionament. Durant aquest seguiment vaig experimentar una sèrie d’incidències que posaven en perill la continuïtat de l’experiment, però les vaig poder solucionar. Finalment, després de dos mesos de funcionament, vaig donar el projecte per finalitzat per tal de dur a terme la comparació entre ambdós sistemes de cultiu.
Conclusions, resultats de la recerca
Després d’observar les diferències entre els dos grups d’enciams, vaig poder-ne extreure les següents conclusions: el sistema aquapònic funciona com a mètode de cultiu; aquest sistema permet mantenir les plantes molt més hidratades que els cultius tradicionals, essencial en èpoques de calor i les diferències de nutrició en els dos grups van evidenciar un gran avantatge en les plantes cultivades en el sistema en estudi. Tot i així hi ha una sèrie de conclusions adverses en aquests cultius que cal tenir en compte. Per exemple, el manteniment que cal dur a terme és elevat i, si no s’estableix un bon funcionament del sistema, perilla la vida tant dels peixos com dels enciams. Com a conclusió general del treball, tenint en compte les complicacions d’aquest sistema en la vida quotidiana, penso que no és apte per ser introduït en la societat, tot i que en un futur pròxim podria evolucionar donant a lloc a un gran nombre d’aplicacions que permetrien crear una agricultura molt més rentable i sostenible.
- Títol del treball: El dopatge en l’esport
- Autora: Alba Ferret
- Area curricular: Química
Idea inicial, pregunta/es inicials, hipòtesi de partida (si n’hi ha)
El dopatge és una pràctica molt comuna en l’esport d’alt rendiment i a la vegada molt perillosa. Aquest treball té com a finalitat entendre perquè els esportistes decideixen fer-ne ús, quins criteris segueixen a l’hora de consumir unes substàncies o altres i conèixer com afecten aquestes substàncies al cos dels esportistes. També pretén aprofundir en les organitzacions anti-dopatge i tenir idea de com s’organitzen per lluitar-hi en contra. Per últim, determinar quin és l’efecte de la cafeïna en el rendiment dels esportistes si es pren abans d’una competició.
El procés d’elaboració
Per dur a terme aquest treball vaig poder parlar amb un professor de l’INEFC qui em va ajudar a orientar-me i em va donar accés a la biblioteca de l’INEFC, d’on vaig extreure gran part de la recerca bibliogràfica i, juntament amb la d’Internet, vaig escriure el treball. Més endavant vaig tenir l’oportunitat de visitar el Centre d’Alt Rendiment d’Andorra, on em van ensenyar la sala de control i la sala de presa de mostres i vaig poder entrevistar a la directora de l’Agència Andorrana Antidopatge, Natàlia Font. Per la part pràctica vaig dissenyar un experiment a partir de la informació que havia recollit dels efectes de la cafeïna en el rendiment. Aquest es basava en fer un seguit de proves físiques dues vegades, primer sense haver consumit res i després havent consumit una dosi de cafeïna. El vaig posar en pràctica amb un grup de 20 voluntaris i després vaig analitzar els resultats que m’havien proporcionat. Aquests resultats em van permetre extreure una sèrie de conclusions.
Conclusions, resultats de la recerca
Investigant sobre el món del dopatge he après que les substàncies dopants es divideixen en 7 grups principals segons la seva manera d’acció i que els esportistes les consumeixen en funció de l’esport que practiquin. Durant el treball també he pogut apreciar el treball de les organitzacions anti-dopatge per aconseguir un món on l’esport sigui net i com de dur han treballat, tot i que encara els queda molt camí per endavant. Per últim, la part pràctica m’ha permès afirmar que l’acció de la cafeïna en el cos dels esportistes està associada a diferents factors. Per començar, la cafeïna només té efecte en aquells esportistes que ja estan entrenats. A més, no millora el rendiment en proves d’explosivitat, com el salt a peu junts o el llançament de pilota, ni tampoc el millora en proves de resistència de força com les flexions. També redueix la sensació de fatiga en “sprints” consecutius”.
- Títol del treball: Hi ha ciència en la música? L’espectrometria dels instruments
- Autora: Maria Solé Piera
- Àrees curriculars: Música i matemàtiques
Idea inicial, pregunta/es inicials, hipòtesi de partida
La música és un fet commovedor, intens i efímer, i ha estat present en la humanitat des dels inicis dels temps. Actualment sabem que està estretament relacionada amb les matemàtiques, però això fa milers d’anys no es coneixia.
Jo estudio música i sempre he sentit parlar d’aquesta relació sense saber què volia dir exactament, és per això que amb aquest treball m’he proposat trobar-la i entendre-la.
El procés d’elaboració
El treball l’he dividit en dos grans blocs de teoria: el primer és una aproximació clàssica de les matemàtiques a la música, on parlo del primer contacte entre ambdues disciplines i de com es va anar desenvolupant de la mà dels pitagòrics; i el segon és una aproximació contemporània de les matemàtiques a la música, on exposo les teories més avançades i actuals, des de les ones i el so fins la sèrie harmònica.
Després està la pràctica, que consisteix en unes gravacions de tres peces diferents tocades per piano, violí i clarinet. Seguidament, a partir dels resultats obtinguts amb un programa digital anomenat Wave Pad, està l’anàlisi d’aquests, on intento aplicar la teoria estudiada prèviament.
Finalment estan les conclusions generals del treball.
Les fonts d’informació que he utilitzat són bàsicament pàgines web d’internet i llibres i apunts de música.
Conclusions, resultats de la recerca
La primera conclusió que he extret del treball és la dificultat que suposa trobar una teoria estudiada prèviament a la pràctica, aplicar-la és molt laboriós. He pogut comprovar que la relació entre matemàtiques i música és evident, però després no es troba tan explícitament ni de manera exacta.
La música, tot i tenir ciència, és molt subjectiva. Depèn de la interpretació, del material dels instruments, de la quantitat i intensitat dels harmònics que componen el so…
També he entrat bastant en l’estudi dels harmònics i he pogut observar que un so està format per moltes ones superposades que, com acabem de dir, fan que cada instrument tingui el seu propi timbre.
D’altra banda, he pogut veure que per a realitzar estudis de gravacions és molt necessari que aquestes estiguin fetes amb bon material i en llocs insonoritzats.
Finalment, crec que he assolit els meus objectius inicials, que eren poder establir una clara relació entre ciència i música i poder trobar tota la teoria en les gravacions, que és el que més m’ha costat.
