Dilluns 27, l’alumnat de 2n d’ESO va muntar en autocars per dirigir-se a la Rectoria de la Selva, a la Serra de Busa, al Solsonès. Es disposaven a passar tres dies de convivències, de contacte amb la natura, d’activitats formatives sobre la geologia, l’ecosistema i la història de la zona, d’aventura, de jocs i de desconnexió de mòbils i d’ordinadors.
Vam sortir d’hora. El viatge va transcórrer amb normalitat: algunes dormides, algunes confidències a cau d’orella entre l’alumnat, algun mareig, i la tranquil·litat inicial va anar donant pas als càntics prescriptius dels viatges en grup de joves (“Una sardina…”). A mig camí, vam fer parada per esmorzar al Castell de Cardona, una imponent fortalesa de la Catalunya Central, amb elements romànics, gòtics i d’època moderna, plena d’històries de mines de sal, de ducs i duquesses, de prínceps musulmans, de reis sense corona, de conquestes, setges agònics i de derrotes honroses… Unes més reals, d’altres més llegendàries. Un bon lloc per gaudir del patrimoni i aprofundir en la història del país.
Refets, amb l’estómac ple i les bufetes buides, vam enfilar cap a la Rectoria de la Selva. Un equip de monitors va rebre l’alumnat, i ja no van deixar-los descansar a base d’activitats i dinàmiques de treball en grups rotatius pels fantàstics entorns naturals de la casa. Van fer tir amb arc, van superar un rere l’altre un bosc vertical amb tirolines, van fer gimcanes per conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible i van fer jocs de nit observant estrelles.
L’endemà, proveïts d’aigua i entrepans, la comitiva va remuntar cap a la carena de la serra, passant per boscos, colls i miradors, fins a arribar a la presó natural del Capolatell, un altre indret ple d’històries de guerres i emboscats, especialment durant la Guerra del Francès (1808-1814) i la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Van gaudir de vistes espectaculars, que anaven des del riu Cardener i el pantà de la Llosa del Cavall, enguany més sec del que hauria de ser, la Vall i el santuari de Lord, el Pedraforca, Sant Llorenç de Morunys i les muntanyes que la calitja deixava entreveure mal que bé a la llunyania, com Montserrat. Els voltors de la zona ens sobrevolaven, tal vegada per endur-se, de premi, algun urbanita endarrerit que no havia administrat bé la seva aigua. No van tenir sort. Nosaltres sí. Vam poder observar el seu vol.
Dutxats i empolainats, sopats i descansats, van fer nit de comiat, amb activitats i final de festa amb discoteca, que van gaudir a dojo.
Dimecres van fer les darreres activitats, van recollir les maletes i motxilles, es van acomiadar dels monitors i cap a Barcelona de nou, cansats, torrats pel sol, afònics i amb algunes picades d’insectes, però contents d’haver passat uns dies intensos amb els companys i companyes a la natura.
