| Què és? | Idees principals |
|---|---|
|
Gamelan és el conjunt tradicional d’instruments de música de Java i Bali a Indonèsia, format sobretot per instruments de percussió. Els instruments que es fan servir més habitualment són metal·lòfons percudits amb martells i un conjunt de tambors que es percudeixen amb les mans, anomenats kendang, que mantenen el ritme. Altres instruments que s’hi poden trobar són el xilòfon, la flauta de bambú, el rebab i de vegades s’hi incorporen cantants o vocalistes (sindhen). Tot i que la popularitat del gamelan ha minvat des de la introducció de la música popular, encara es toca en ocasions formals i en moltes cerimònies tradicionals indonèsies. Per a molts indonesis, el gamelan és una part essencial de la seva cultura. Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 músics.
____________________________________________ |
El gamelan no és un conjunt d’instruments, el grup és considerat un instrument per ell mateix. El gamelan són els instruments, no els músics. És important l’element cooperatiu, el poble sencer pot tocar, nens, joves i grans toquen el gamelan alhora, els pares posen als fills petitets a ensenyar-los a tocar mentre fan les pràctiques, que sempre són grupals. Donat que la cultura indonèsia és eminentment masclista, les dones no toquen el gamelan, encara que últimament s’estan fent gamelans de dones. El gamelan és un orgull per la gent del poble, que encarrega fer-lo a luthiers especialitzats. Els assajos son relaxats, els músics s’aixequen, mengen, fumen, etc mentre estan interpretant (el Martí Ruiz ens va explicar que passaven les gallines pel mig, també). El gamelan sovint acompanya la dansa, el teatre de titelles o els rituals i les cerimònies del poble. El gamelan és un fet musical per si mateix – en l’estil klenengan – o contemplatiu -, o per a programes de ràdio– però no és tradicional en concerts com a Occident. No hi ha director, però hi ha un acord absolut entre tots els intèrprets. |
