La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.Fragment de “El silenci dels morts” de Joan Vinyoli
Avui ens ha deixat en Pep Bujosa, antic professor de matemàtiques de l’institut. Tots els que l’hem conegut recordem la seva figura imponent, el seu vitalisme, la seva curiositat intel·lectual, la seva energia i també la passió amb què mirava de transmetre tot el seu saber.
En Pep era un home pluridisciplinari, tot un referent: professor de matemàtiques i d’informàtica, impulsor del GeoGebra, era capaç de parlar amb el mateix entusiasme d’aquest programari (la nineta dels seus ulls) que de música i, sobretot, de teatre, perquè en Pep havia vist tant de teatre que n’havia esdevingut un expert i ens recomanava obres per després poder comentar-les, perquè a en Pep també li agradava molt xerrar. Darrerament, ens explicava com gaudia amb els cursos als quals assistia, amb els viatges que feia… i és que, tot i que s’havia jubilat, tenia el seu temps ben organitzat, l’agenda sempre atapeïda d’esdeveniments ben diversos.
Avui, Pep, ens has deixat una mica orfes. Adéu, mestre, company, amic. El teló s’ha abaixat definitivament. Silenci.
Comparteixo el dol immens amb aquells que l’heu conegut. Company i amic, generós i apassionat, et recordarem.
Des del mateix teatre
Sé com encara
en el record, intacte,
és el seu somriure.
Però les mans, ja cendra
o llum, on retrobar-les?
Salvador Espriu
Les ombres, rl tiu, el somni perdut.
He llegit i escoltat a varies persones parlar de la bona persona y amable que era. Per a mi, va suposar una de les persones que més m’han empentat a ser millor i a provar que encara que et diguin que mai arribarás a res, pots demostrar que s’equivoquen.
Lamentablement, degut a la seva prematura defunció no puc contactar-li i dirli a la cara que no, que no soc un inútil com em deia a les seves classes, i que he arribat a ser molt més del que em donava crèdit. Escric això per tancar un capítol de la meva vida i seguir endavant.
No et guardo rencor Pep, si pots llegir això des d’allà on estàs, espero que ens poguem retrobar cuant arribi el meu moment i poder explicar-te tot el que va pasar desde el incident.