Els estudiants de l’optativa El Periodista aficionat hem fet algunes entrevistes a professors del centre per conèixer-los millor. Aquí tenim la primera, realitzada per la Laia Estarlich, la Sheila Quiñones i la Lucía Aparicio.
Andreu Mahiques Altabert és un professor de Ciències socials, Filosofia i Cultura i valors ètics de l’Institut Ramon Casas i Carbó. Va néixer l’any 1994 en un poble anomenat Xàtiva (València), i actualment viu entre Terrassa i Quatretonda. Va estudiar Ciències Polítiques i Administració Pública a la Universitat de València. Ell ja fa quatre anys que treballa com a professor en diferents instituts, tot i que ha treballat de diverses professions abans de la de docent, com per exemple, de cambrer en festivals.
1- Quan eres un nen, què va ser el primer que vas voler estudiar?
Quan era un nen el que volia era ser futbolista, però després quan una persona es fa gran s’adona que és complicat… No sabia mai ben bé què volia ser, la veritat, no he tingut cap preferència, una mica el que he vist a casa; el meu pare és professor també i una mica això és el que em tirava.
2- Aquest és el teu primer centre educatiu?
No, el meu primer institut va ser a la Garriga, al Vallès Oriental, pel Montseny. Vaig començar a treballar per allà i després em vaig moure a la platja, a la costa; estava a Premià de Mar. I finalment ja vaig venir aquí, al Vallès Occidental. Vaig començar a Sant Cugat i posteriorment a Palau.
3- Quines són les teves debilitats i fortaleses com a professor?
Les meves debilitats diria que són que em costa ser molt autoritari, que no necessàriament és una debilitat, però de vegades cal marcar una mica de terreny, no? I crec que les meves fortaleses són que soc comprensiu, que puc entendre qualsevol situació, qualsevol context i qualsevol necessitat d’alumnat sempre que vulgui, etc.
4- Què és el més dur de ser professor?
Matinar (riu)… No, no, perdó, és broma. El més dur diria que és treballar amb adolescents. És una etapa una mica confusa i clar, tu d’alguna manera ets responsable: has de guiar o ser un referent per a molts adolescents; tractar sempre amb la gent; ser un exemple; no deixar-te portar per l’instant; saber que representes a un grup de persones… Teòricament ets un model.
5- Què ha estat el més vergonyós que t’ha passat a classe?
Com a professor, penso que va ser quan vaig pillar copiant a un noi que era evident que estava copiant. No se n’adonava i vaig estar mirant-lo una estona. Va ser divertit i vergonyós. La veritat és que no tinc cap episodi vergonyós. Sí que és cert que d’alumne sí, llavors sí que algun cop he passat molta de vergonya.
Com per exemple? Doncs estar enamorat d’alguna noia que anava a classe, que fa molta vergonya parlar amb ella i tal… Bé, una mica això.
6- Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
En el temps lliure vaig canviant; normalment he tractat de fer esport; la bicicleta m’agrada molt, per exemple. També m’encanta anar a la muntanya i faig bicicleta de muntanya. Últimament, gaudeixo molt d’estar a casa tranquil·lament, llegint… Sèries no en puc mirar, no em concentro, soc incapaç de veure sèries. I estar amb els meus amics i la gent que estimo.
7-Quin esport (que no fas) t’agradaria practicar?
Sempre he volgut practicar l’alpinisme; m’agradaria saber desenvolupar-me a l’alta muntanya.
8- Has viatjat molt?
Sí, he viatjat a molts llocs. A l’últim viatge vaig anar per Europa, a Praga, capital de República Txeca.
9- Ens han xivat que vas estar un temps a Brasil, és cert?
Sí, vaig estar a Brasil fa sis anys, amb una beca internacional de la universitat. Vaig escollir Brasil perquè és un país que sempre m’ha semblat interessant, sempre m’han arribat coses favorables de Brasil i m’hi sentia bastant identificat. Vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi, i no m’ho vaig pensar. Vaig estudiar sis mesos allà a la universitat, aprenent l’idioma, coneixent a gent… Va ser molt intens, en tinc molt bons records.
10- Tens algun animal de companyia?
Aquí no, però la meva família sí. A casa dels meus pares sempre hi ha hagut gossos, pòinters concretament, que és una raça molt bonica. Són gossos de caça, molt resistents i molt macos.
