El dilluns 2 de febrer un grup de voluntaris i voluntàries de 1r d’ESO va participar a l’activitat “L’hora del conte”, organitzada en col·laboració amb la Biblioteca Miquel Martí i Pol. L’alumnat va captivar el públic infantil explicant contes que ells mateixos havien triat prèviament. Aquesta posada en escena va ser el resultat de la preparació a les classes de Llengua Catalana i la participació en uns tallers d’expressió i oralitat, a càrrec de l’actriu Meri Yanes.

El 18 de febrer i el 6 de març, l’alumnat voluntari va tenir l’oportunitat d’assistir a la Llar d’Infants Els Escarlets, on va compartir amb els més petits els contes que havien preparat amb tanta il·lusió. Aquesta experiència va esdevenir especialment enriquidora per a tots els participants: els infants, que van escoltar amb atenció i entusiasme les històries, i el nostre alumnat, que va gaudir intensament del procés de narrar, connectar i transmetre emocions als més petits del municipi.

Agraïm a la biblioteca de Sant Gregori la seva col·laboració en aconseguir-nos un lot de 42 exemplars del llibre.

Arrugas

A tercer d’ESO, des de les classes de Llengua Castellana, hem tornat a llegir la novel·la gràfica d’en Paco Roca sobre la vellesa i la vida a les residències de gent gran.

Aquest tema connecta directament amb l’experiència d’una bona part de l’alumnat, a través de la seva participació com a voluntaris al programa Grans moments de Caritas, tal i com ens ho explica la M.R. en la seva ressenya:

   Me ha gustado mucho esta historia porque así   

         puedo ver más cómo se vive en las residencias y

         la variedad de personas mayores que te puedes

        encontrar ahí. Y todo eso me va a ayudar a hacer 

        mejor el servicio comunitario en la residencia de Sant Gregori.

Però en general, connecta amb tots i amb totes d’una manera o una altra, com ho demostren les ressenyes que ens han fet arribar tot l’alumnat de tercer.  Us deixem amb de l’O.P. , a tall d’exemple:

A mi lo que me ha gustado del libro es la forma tan humana y sensible con la que trata la vejez y el Alzheimer. Me parece muy bonito como el autor muestra la amistad entre Emilio y Miguel, porque gracias a esa relación se ve que, aunque las personas se hagan viejas o pierdan la memoria, siguen teniendo una buena amistad. Este libro se lo dedicaría a mis abuelos o a cualquier persona mayor que haya vivido muchas experiencias en la vida, porque el libro refleja la vejez.